Arxiu mensual: Juliol de 2013

Somniolència “Somniòtic”


Versos perduts ignorats per el temps. Muden les pells i el rostre no canvia, és el mateix. El pou és fosc i profund, tanmateix, sempre es trau aigua. És pura, males mans la contaminen. Versos perduts que no voran la … Continua llegint

Publicat dins de Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià | Deixa un comentari

L’udol del llop


Lluna plena, lluna de llops, udols hipnòtics, desig latent. Somnis salvatges, viatgen amb el vent. Atracció de cossos, bull la sang, el dissident mostra la cara, rostre temptador, ulls de misteri, somriure de nen. Pell color plata, herència de la … Continua llegint

Publicat dins de Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià | Deixa un comentari

La Fam I


Any rere anys he devorat amb ansia cega belles paraules caduques i esgroguides per el temps, vosaltres falsos profetes de versos romàntics no em convertireu a la vostra fe. Ompliu l’estomac amb aliment sense substancia i això, provoca més fam. … Continua llegint

Publicat dins de Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià, Soliloqui | Deixa un comentari

Just


No tindre una mínima idea… No ser conscient… No canviar… És just? Conviure amb la convicció… Benintencionades dictadures… Rebels de flor mustia… És just? Lleis velles… Conductes arcanes… Suïcidis signats… És just? Mala praxis… Poder corrupte… Bitllets bruts… És just? … Continua llegint

Publicat dins de Estat somniòtic, Poesia en valencià | Deixa un comentari

Rampell


La passió, passió… És el foc que crema sense fre, el desig, que es forja en el ferro candent. Un sospir que desfà el gel, una mirada, que no vol cloure els ulls. Silenci que crida insistent, so, que bull … Continua llegint

Publicat dins de Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià | Deixa un comentari

L’odi


Ell espera… Sempre vigilant, sota l’ombra del penjat ocult, entre les portes de l’eternitat. El seu rostre de semblant obtús, de mirada densa, color boira, ulls buits com un pou sec. És la marca cegadora de la sang, aquella que … Continua llegint

Publicat dins de Estat somniòtic, Poesia en valencià | Deixa un comentari

Conte descompassat (de contes curts de butxaca)


I qui és més gran que jo!!!??? .- Crida l’univers etern. Disposat a constatar la seua raó com una certesa mira als assistents. I al creuar la seua mirada amb la mort, morí de sobte aquella fam infinita de protagonisme, … Continua llegint

Publicat dins de Estat somniòtic, Neomorfosi, Prosa, Relats breus en valencià. | Deixa un comentari

Desgarro


La anomalía atrapada en mi ser desgarra una falsa realidad, al igual que un espejismo en un oasis, aparta al amante, del ser amado. Reflejos en una herida abierta, sangra los recuerdos de una voz callada, fotografías veladas por el … Continua llegint

Publicat dins de Neomorfosi, Poesia en valencià | Deixa un comentari

Jaula


¿Qué te retiene? Pájaro prisionero. Sólo naciste para morir libre. Ave cantora de himnos tristes, luchando por conmover el corazón de su captor. Hipnotizas los sentidos con tu hermosa voz, con su tierno timbre de ruiseñor deleitas a las sombras, … Continua llegint

Publicat dins de Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Me gusta… (poema infantil)


Me gusta un mundo de color, color rojo fuego, color del calor y la pasión. Me gusta un mundo de color, color naranja fruta, color de la alegría y el humor. Me gusta un mundo de color, color del amarillo … Continua llegint

Publicat dins de Estat somniòtic, Poesía en castellà | Etiquetat com a , | Deixa un comentari