-
Entrades recents
Arxius
- gener 2024
- Desembre 2023
- Octubre 2023
- Setembre 2023
- Mai 2023
- Abril 2023
- Març 2023
- febrer 2023
- gener 2023
- Desembre 2022
- Novembre 2022
- Setembre 2022
- Juliol 2022
- Mai 2022
- Abril 2022
- Març 2022
- febrer 2022
- gener 2022
- Desembre 2021
- Novembre 2021
- Octubre 2021
- Setembre 2021
- Agost 2021
- Juliol 2021
- Juny 2021
- Mai 2021
- Març 2021
- febrer 2021
- gener 2021
- Desembre 2020
- Novembre 2020
- Octubre 2020
- Setembre 2020
- Agost 2020
- Juliol 2020
- Juny 2020
- Mai 2020
- Març 2020
- febrer 2020
- gener 2020
- Desembre 2019
- Novembre 2019
- Octubre 2019
- Setembre 2019
- Agost 2019
- Mai 2019
- Abril 2019
- Març 2019
- febrer 2019
- gener 2019
- Desembre 2018
- Novembre 2018
- Octubre 2018
- Setembre 2018
- Agost 2018
- Juliol 2018
- Abril 2018
- Març 2018
- febrer 2018
- Desembre 2017
- Novembre 2017
- Octubre 2017
- Setembre 2017
- Agost 2017
- Juliol 2017
- Juny 2017
- Mai 2017
- Abril 2017
- Març 2017
- febrer 2017
- gener 2017
- Desembre 2016
- Novembre 2016
- Octubre 2016
- Setembre 2016
- Agost 2016
- Juliol 2016
- Juny 2016
- Mai 2016
- Març 2016
- febrer 2016
- gener 2016
- Desembre 2015
- Novembre 2015
- Octubre 2015
- Setembre 2015
- Agost 2015
- Juliol 2015
- Juny 2015
- Mai 2015
- Abril 2015
- Març 2015
- febrer 2015
- gener 2015
- Desembre 2014
- Novembre 2014
- Octubre 2014
- Setembre 2014
- Agost 2014
- Juliol 2014
- Juny 2014
- Mai 2014
- Abril 2014
- Març 2014
- febrer 2014
- gener 2014
- Desembre 2013
- Novembre 2013
- Octubre 2013
- Setembre 2013
- Agost 2013
- Juliol 2013
- Juny 2013
Categories
Enllaços d'interés:
Quin dia és hui i que hem penjat:
Comentaris recents
melky52 en Somiar despert atticuscrow en Somiar despert melky52 en Somiar despert melky52 en Eruga. Segona muda ( 16 – 26… melky52 en Foc Carmesí Meta
Arxiu mensual: Juliol de 2013
Somniolència “Somniòtic”
Versos perduts ignorats per el temps. Muden les pells i el rostre no canvia, és el mateix. El pou és fosc i profund, tanmateix, sempre es trau aigua. És pura, males mans la contaminen. Versos perduts que no voran la … Continua llegint
Publicat dins de Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià
Deixa un comentari
L’udol del llop
Lluna plena, lluna de llops, udols hipnòtics, desig latent. Somnis salvatges, viatgen amb el vent. Atracció de cossos, bull la sang, el dissident mostra la cara, rostre temptador, ulls de misteri, somriure de nen. Pell color plata, herència de la … Continua llegint
Publicat dins de Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià
Deixa un comentari
La Fam I
Any rere anys he devorat amb ansia cega belles paraules caduques i esgroguides per el temps, vosaltres falsos profetes de versos romàntics no em convertireu a la vostra fe. Ompliu l’estomac amb aliment sense substancia i això, provoca més fam. … Continua llegint
Publicat dins de Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià, Soliloqui
Deixa un comentari
Just
No tindre una mínima idea… No ser conscient… No canviar… És just? Conviure amb la convicció… Benintencionades dictadures… Rebels de flor mustia… És just? Lleis velles… Conductes arcanes… Suïcidis signats… És just? Mala praxis… Poder corrupte… Bitllets bruts… És just? … Continua llegint
Publicat dins de Estat somniòtic, Poesia en valencià
Deixa un comentari
Rampell
La passió, passió… És el foc que crema sense fre, el desig, que es forja en el ferro candent. Un sospir que desfà el gel, una mirada, que no vol cloure els ulls. Silenci que crida insistent, so, que bull … Continua llegint
Publicat dins de Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià
Deixa un comentari
L’odi
Ell espera… Sempre vigilant, sota l’ombra del penjat ocult, entre les portes de l’eternitat. El seu rostre de semblant obtús, de mirada densa, color boira, ulls buits com un pou sec. És la marca cegadora de la sang, aquella que … Continua llegint
Publicat dins de Estat somniòtic, Poesia en valencià
Deixa un comentari
Conte descompassat (de contes curts de butxaca)
I qui és més gran que jo!!!??? .- Crida l’univers etern. Disposat a constatar la seua raó com una certesa mira als assistents. I al creuar la seua mirada amb la mort, morí de sobte aquella fam infinita de protagonisme, … Continua llegint
Publicat dins de Estat somniòtic, Neomorfosi, Prosa, Relats breus en valencià.
Deixa un comentari
Desgarro
La anomalía atrapada en mi ser desgarra una falsa realidad, al igual que un espejismo en un oasis, aparta al amante, del ser amado. Reflejos en una herida abierta, sangra los recuerdos de una voz callada, fotografías veladas por el … Continua llegint
Publicat dins de Neomorfosi, Poesia en valencià
Deixa un comentari
Jaula
¿Qué te retiene? Pájaro prisionero. Sólo naciste para morir libre. Ave cantora de himnos tristes, luchando por conmover el corazón de su captor. Hipnotizas los sentidos con tu hermosa voz, con su tierno timbre de ruiseñor deleitas a las sombras, … Continua llegint
Publicat dins de Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià
Etiquetat com a Alas
Deixa un comentari
Me gusta… (poema infantil)
Me gusta un mundo de color, color rojo fuego, color del calor y la pasión. Me gusta un mundo de color, color naranja fruta, color de la alegría y el humor. Me gusta un mundo de color, color del amarillo … Continua llegint
Publicat dins de Estat somniòtic, Poesía en castellà
Etiquetat com a infantil, niños
Deixa un comentari
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.