Arxiu mensual: Novembre de 2019

Rastre

Publicat el 19 Novembre 2019 per atticuscrow

Les sinuoses formes d’una ombra s’esvaeixen en començar el dia. Reconec la teua mirada entre la multitud. M’atrau pensar en tu, saber de tu. Qui eres? Som el resultat de conquestes, també, d’equivocacions. És, eixa mirada la que m’encoratja la … Continua llegint →

Publicat dins de Atticus, Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià, Sentencies, Soliloqui | Deixa un comentari

Desventures

Publicat el 5 Novembre 2019 per atticuscrow

La mare esperant a l’entrada del col·legi. El pare tractant-me l’esquinç que em vaig fer jugant amb aigua calenta, vinagre i sal. La mare per part de pare preparant-me el berenar. Les millors llesques de pa, oli i sal, l’avi … Continua llegint →

Publicat dins de Atticus, Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià, Sentencies, Soliloqui | Deixa un comentari

Sensible

Publicat el 5 Novembre 2019 per atticuscrow

Mare, per què ajudar als desemparats, als desvalguts, als exposats a les tempestes? Perquè, pocs els perdonen els errors i nosaltres també ens podem equivocar. Pare, perquè ajudar als més febles davant dels poderosos? Perquè si eres poderós, no necessites … Continua llegint →

Publicat dins de Atticus, Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià, Sentencies, Soliloqui | Deixa un comentari

La veu

Publicat el 3 Novembre 2019 per atticuscrow

La mare taral·leja una cançó de bressol. Les ones trenquen a la costa, en tornar a la mar arrosseguen records. Veus de sirenes, llenguatge prohibit, el cant de l’abraç. El mar et reclama, l’oceà t’ofega. Clames que no et lliguen … Continua llegint →

Publicat dins de Atticus, Estat somniòtic, Poesia en valencià, Relats breus en valencià., Sentencies, Soliloqui | Deixa un comentari