Arxiu mensual: gener de 2019

El temps ha minvat les forces, les ales a penes m’alcen un pam del terra. No puc volar. No sóc el mateix. La màscara no oculta, mostra el que sóc. Camine, faig voltes a la presó. En recerca del punt … Continua llegint →

Les roses de la vall són roges com la sang. Amb les tisores rovellades les vaig tallant una a una. Sents la necessitat de recollir un ramell per oferir-lo com a present a les deesses de l’amor destil·lat. L’alcohol anestesia … Continua llegint →

Accidents a escala còsmica. Apareix el món, milers d’anys després apareix la vida. Finalment la humanitat. Som un accident. Univers de caòtica melodia. Passat vibrant en forma de música, raspant delicadament les cordes de les realitats. Totes les dimensions s’unixen … Continua llegint →

El temps implacable marcís la flor. La flor sense nutrients perd l’aroma, perd el cor, perd color. La marxa fúnebre separa el gra de la pols. Sentir-se abandonat per aquells que t’acompanyaven. Són com les fulles entre les roses. El … Continua llegint →

Boira capritxosa fas visible el rastre d’un temps passat. Bells fantasmes amb trets angelicals. Ulls color mel, grans, com el cel obert; mirada d’amant. Em desarmaves en somriure, m’encoratjaves amb l’esperança d’un bes. Impacient, buscava cada encontre, podia olorar el … Continua llegint →