Arxiu mensual: Setembre de 2015

Decandència


Impossible caminar i no entropessar amb els cossos dels dorments, vides deambulat cap a una sola direcció, simulacres en mode automàtic. Incapaços de plorar, riuen sense motiu. El dolor es recrea en el turment, la tortura van augment, com menys … Continua llegint

Publicat dins de Estat somniòtic, Neomorfosi, opinió, Poesia en valencià, Prosa | 1 comentari

De qui són eixos ulls?


De qui és eixa mirada que la Tardor amaga entre nostàlgies? Època de fulles mortes, temps de maduresa, hora de comprovar el camí recorregut. Aguaita desvergonyida i mira amb tanta energia que és capaç de somoure un cos, arrelat en … Continua llegint

Publicat dins de Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià, Prosa | 1 comentari

Bell engany


La dualitat no existeix, tot és part teua i res és teu. Tot és diferent. De l’odi no naix l’amor, del bé, tampoc allò dolent. No hi ha oposició, ni barrera, tampoc rival o enemic; la lluita és contra u … Continua llegint

Publicat dins de Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià | Deixa un comentari

La veu dels màrtirs


Les entranyes criden de dolor, ferides obertes, budells podrint-se, somriures d’infants assassinats, mans tacades de sang, tenyissen el mar; el color roig s’enfonsa, no deixa rastre. les guerres dels que han degenerat, són suïcidis induïts, l’innocent naix en pecat. Els … Continua llegint

Publicat dins de Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià, Prosa, Sentencies | 1 comentari

Li ho dic a la lluna


T’estime… I li ho dic a la lluna perquè en ella veig lluir el foc d’una llar, un niu d’on naixen remors tendres, sons que il·luminen les tenebres de les ànimes, cors solitaris units en un bateg. Esta nit, els … Continua llegint

Publicat dins de Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià, Prosa | 2 comentaris

Ragnarök (Confusión)


Con la fuerza de diez mil voces aullará la bestia, voz de los condenados, grito que clama sangre. El infierno se quiebra, las llamas se apagan; el infierno es puro hielo, y nada mueve su razón. Su vida es la … Continua llegint

Publicat dins de Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesía en castellà, Sentencies | Deixa un comentari

Tres contes curts de butxaca


TREBALLAR La Mort, se li aparegué al treball. Es presentà molt educadament i amb molta vehemència reclamava el que per contracte li era seu. La vida d’ell, de l’home. Ell treballador com pocs, li advertí a la Mort que no … Continua llegint

Publicat dins de Estat somniòtic, Neomorfosi, Prosa, Relats breus en valencià. | 3 comentaris

Conversacions amb Hamlet


És foc o gel? Allò, que crema les parets més profundes de l’ànima. Consumix els records morts i les promeses oblidades. Es desfan, note com s’enfonsen els pilars, les deïtats s’ofeguen en un mar de flames. A les nits s’escolten … Continua llegint

Publicat dins de Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià, Prosa | Deixa un comentari