Arxiu mensual: Juliol de 2022

Camí


Al parc entre sendes envoltades d’arbres envellits, on les fulles de la tardor atapeixen de groc els camins, asseguts en un banc corcat pel temps, descansaven acomodats un vell amb el seu net. Tot el conjunt formava una postal nostàlgica … Continua llegint

Publicat dins de Atticus, Col·laboracions, Estat somniòtic, Neomorfosi, Relats breus en valencià., Soliloqui | Deixa un comentari