Arxiu mensual: Juliol de 2020

Pandemònium. II Interludi.

Publicat el 30 Juliol 2020 per atticuscrow

Si no travesses la porta de l’infernno veuràs el que hi ha dins.Ni rastre de dimonis,la capsa de Pandora oberta iBuida, els mals s’estenencom el fred d’una nit d’hivern.La llar escalfa la casa,la pobresa aguaita per la finestraenvejant una felicitat … Continua llegint →

Publicat dins de Atticus, Estat somniòtic, Neomorfosi, Relats breus en valencià., Sentencies, Soliloqui | Deixa un comentari

Pandèmonium. Acte V

Publicat el 28 Juliol 2020 per atticuscrow

Les circumstàncies caigueren comel metall fos en la forja de l’infern.Escollir camins amb el pes d’una armaduraformant-se, a poc a poc, embolicant el coscom la teranyina d’una aranya.Elecció d’un camí en cada encreuament,amb una càrrega que t’impedix seguir el ritme.Prompte … Continua llegint →

Publicat dins de Atticus, Estat somniòtic, Poesia en valencià, Sentencies, Soliloqui | Deixa un comentari

Pandemònium. Acte IV

Publicat el 27 Juliol 2020 per atticuscrow

D’entropessar sempre amb la mateixa pedra,soc la pedra.L’erosió del vent, el desgast,el temps, trucant a la porta.Em desfà a poc a pocen terra i arena.Quan una tempesta s’apropa,tremole d’excitació, nervis a flor de pell.Els trossos arrancatsde manera indiscriminadase’ls en du … Continua llegint →

Publicat dins de Atticus, Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià, Sentencies, Soliloqui | Deixa un comentari

Pandemònium. Acte III

Publicat el 25 Juliol 2020 per atticuscrow

La sensació de caminar entre ruïnes.Vestigis de saviesa que el poble ignora.Inconscient / Amb intenció.Els grecs cercaven democràcia,utopia aleshores per a privilegiats.Pensadors romans escridassanta la plaça proclames, advertències;consells relacionant amb la política.Observar amb certesa com,son igual de vàlides en l’actualitat, … Continua llegint →

Publicat dins de Atticus, Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià, Sentencies, Soliloqui | Deixa un comentari