Una corda, un nus, una soga
i cap ànim d’acabar amb l’agonia
estiren el coll d’un vell doblegat
cansat, saciat de nostàlgia.
Quan més fuig
més s’estreny el desenllaç
d’una historia.
L’home
no crida, no té veu
l’oblidà ja fa anys
en una lluita suïcida.
Els records i la memòria
són arrossegats en un viatge imparable
cap a un abisme molt profund.
Plora sense consol
maleïx el dia
que s’abandonà
en un camí perdut.
No volia ser ell.
Les llàgrimes cauen a un pou
que s’ompli de moments.
A l’interior del seu cor
creix la impotència.
Desesperat persegueix
al temps, demanant un préstec
al que ja no té dret.
Submergit en l’aigua d’un pou
Un xiquet amb un gran rellotge
entre les mans.
Les manilles giren
en sentit contrari.
És un compte enrere
una vida es replega
en si mateix.
Mentrestant, l’arbre
d’on està lligat la corda
ha crescut, augmentant d’altura
estirant en silenci el nus
i la soga reclama al vell.
L'Apòstol Deïcida 
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.