Arxiu mensual: febrer de 2017

Carta des de la Presó de Foucault


“L’ordre involuntari alimenta la insatisfacció, mare del desordre, pare de la guillotina. Les societats autoritàries són com el patinatge sobre gel: Intricades, d’una precisió mecànica i, sobretot, precàries. Dins de la fràgil escorça de la civilització s’agita el caos… …i … Continua llegint

Publicat dins de Atticus, Col·laboracions, Estat somniòtic, Neomorfosi, Vídeos | Deixa un comentari

El verb


Fins ara la pau, era extrema. L’equilibri entre les forces en estat neutral. No hi ha moviment aparent. Fins ara… De sobte, unes vibracions destorben la pau, caic immers en un despropòsit de raons, res serà igual. Sóc com l’aigua … Continua llegint

Publicat dins de Atticus, Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià | 2 comentaris

Infantilització criminal


Hi ha un mal que afecta l’arrel de la societat, Un trastorn bipolar, una lògica contradictòria, un anacronisme social sense sinergia. Una interacció generacional nul·la, un progrés interessat perquè no vol comprendre ni acceptar la vida, és una por inventada. … Continua llegint

Publicat dins de Atticus, Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià, Soliloqui | Deixa un comentari

Vertigen


De menut imaginava com seria la mort. Era una imatge inquietant: Una làpida en mig d’un bosc atapeït de pins. Cap inscripció i una tendra capa de molsa cobria la tomba. Baix de la tomba, sols, silenci i foscor. Llavors … Continua llegint

Publicat dins de Atticus, Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià, Soliloqui | Deixa un comentari

TRES CONTES CURTS DE BUTXACA


Treballar La Mort se li va aparèixer en el treball. Es presentà molt educadament i amb molta vehemència. Informava Joan que per finalització de contracte la seua ànima li pertanyia i se l’enduia a allà d’on no es torna. Ell, … Continua llegint

Publicat dins de Atticus, Col·laboracions, Estat somniòtic, Neomorfosi, Relats breus en valencià. | 1 comentari