Arxiu mensual: Desembre de 2019

El vent de l’hivern rosega un rostre que no mostra el seu pesar. El perdó, no cau del cel. Als meus peus l’infern em vol engolir i les muses canten lluny; en el paradís. Tancar els ulls observar l’interior. Endinsar-se … Continua llegint →

Embolcall virtual, regal buit, subterfugis, miratges, evasives a la realitat, relacions signades; parells que no lliguen. La realitat coberta amb un fràgil revestiment en mal estat. Orgull però, no amor propi. Amor prohibit, amor de fang. Els somnis són lliures, … Continua llegint →

Versos perduts ignorats pel temps. Muden les pells i el rostre no canvia. El cor bombeja caos i sentiments. Versos perduts ocults a la llum. Nostàlgia, records d’infantesa. Devorar desitjos, abans d’adquirir cap forma. Recompondre la ment. Deixar de tindre … Continua llegint →

La mirada fixa en l’abisme. El futur s’allunya sense present. L’olor de l’infern, cada cop és més fort. Les bones intencions alimenten dimonis. Confondre, honestedat amb submissió. Molts pecats, una única raó. Absència, concert de silencis. Restes del present, que … Continua llegint →

Papallones nocturnes brillen com estels en miniatura. Amb la seua ajuda descobrisc aquelles que duen la llum a l’interior. A l’estació de l’eterna espera fa niu l’ocell negre de la desolació. Un cor espera el pròxim tren. Agulla i fil … Continua llegint →