Arxiu mensual: Octubre de 2018

Els bessons dempeus, s’agafen de la mà, et saluden com si et conegueren. El llop exhaust per l’esforç es deixa caure sobre l’arena. Respirar li resulta dificultós. Els bessons s’apropen a la bèstia. Entre els dos li rodegen el coll. … Continua llegint →

Els corbs et vigilen en silenci, expectants, dalt del roure mort. Cada partícula de l’existència, té el seu batec, el seu so, la seua freqüència. Afines l’oïda, escoltes el soroll d’unes cadenes a l’altra banda del riu, la llum incandescent … Continua llegint →

De les profunditats de la nit apareixen uns ocells de plomatge negre; profund i brillant com l’eternitat. L’arbre-esquelet no tarda a rebre companyia. Una per una les aus es posen en les rames. Grallen amb un to neutral, com si … Continua llegint →

Les branques de l’arbre mort no tenen fulles, les rames són ocupades per vistosos ocells de colors. Visió pertorbadora inunda els sentits. Embruixa el cant malaltís de les seues baralles per fer-se un lloc on passar la nit. Les aus … Continua llegint →

Et trobes vora la mar en una platja immensa, il·luminada pel sol enrogit del capvespre; prop, la silueta d’una lluna plena es fa més nítida. La brisa bufa suau i les ones s’alternen entre elles arrapant cada centímetre de costa. … Continua llegint →

Buscar… Buscar i trobar-se a u mateix. Trobar-se i redescobrir-se cada matí en el reflex líquid del café despertí. Endinsar-se en cadascun dels matisos de l’aroma, diferenciar cadascun dels grans de café. Unint-se en una textura color canella. Notar la … Continua llegint →

Marxes, deixes la llar. T’acomiades amb una senzilla nota en la porta. Per seguretat no dónes pistes d’on te’n vas. Temps sense familiars i amics. Sola. Arrere queden somnis d’una infància sense traumes. No hi havia un per què. Bells … Continua llegint →