Dansar al voltant del foc

“Sentir com l’entropia desgrana com el raïm

cada cèl·lula d’allò que està viu.

Carregar al llom l’invent que és el temps

fent desaparéixer records que una volta encengueren

el cor que ara plora davant dels murs de l’oblit.

Destrucció imparable… no tot està perdut

la flama, si crema en tocar-la és que encara queda

un incendi per extingir i té intensió de propagar-se.

Una espurna és prou per a agafar forces,

per preguntar, per escoltar, per obtindre allò que una vegada

era nostre.

Incendi, incendi en recerca d’aigua per calmar la set,

de no ser així no quedarà cap retall del que va ser fa anys.

Foc i aigua, incendi i riu ballant, vinculats per una dansa autodestructiva,

voluntat i immanència, colp de puny i torrent d’aigua.

Com tocar, com sentir el que no es veu?

Però, sempre ens encén… sempre ens ofega,

sempre amb dolor i alegries ens fa sentir vius.”