Arxiu mensual: Mai de 2017

Soleoscència


Camine sol per un pendent clavillat pel pas del temps. La terra es desfà com el fang sec. Sol camine sol per una platja banyada pel sol quan amaneix. Sol camine sol per respirar l’aire humit que desprèn l’onatge viu … Continua llegint

Publicat dins de Atticus, Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià | Deixa un comentari

La lletra menuda


Estava citat a les 12 h amb el subdirector del banc XXXX. Tant Carme com jo havíem sigut despatxat dels treballs per retall de personal, feia un any i mig. Des de feia tres mesos no havíem pogut pagar la quota … Continua llegint

Publicat dins de Atticus, Col·laboracions, Relats breus en valencià. | Deixa un comentari

Voluntat


Escoltar. Silenci. Tornar a escoltar, silenci novament; quan, hi ha tant per dir. Tant que fer… Silencis sorollosos, incòmodes, crits que provenen del cementeri d’asfalt. Condemnats en vida, experimentar la mort és la sentència. No vivim, consumim dies que a … Continua llegint

Publicat dins de Atticus, Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià | 1 comentari