Arxiu mensual: Desembre de 2020

Pandemònium X


Agermanats per l’oblit apartem les crisis que no ens afecten de proppoc més de nou mesos ens cal per a oblidar la por recorrentels carrers solitaris, buits de gent. En març,la vida diària s’ocultava baix d’un sostre (si el tens),darrere … Continua llegint

Publicat dins de Atticus, Estat somniòtic, Poesia en valencià, Sentencies, Soliloqui | Deixa un comentari

Pandemònium Acte XIX


Despunta el dia. Sísif, no pot dormir, no pot morir,no pot descansar en pau. Com cada matí l’ascens al cim l’encoratja.Li dóna esperança. És un regal que caduca.És el desencant, la inutilitat d’un fals progréscap a la transcendència.S’inicia el viatge, … Continua llegint

Publicat dins de Atticus, Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià, Sentencies, Soliloqui | 1 comentari