Arxiu mensual: Setembre de 2017

La nostra batalla, la seua guerra


“La veritat és com una manta que sempre et deixa els peus freds. L’estires, l’estens i mai és suficient. La sacseges, li dónes puntades, però no arriba a cobrir-nos. I des que arribem plorant fins que ens anem morint només … Continua llegint

Publicat dins de Atticus, Col·laboracions, Estat somniòtic, Família, Neomorfosi, Relats breus en valencià. | Deixa un comentari

Joc de déus


“Amb la ciència, les idees germinen en un jaç de teoria, forma i pràctica que impulsen el seu creixement, però els jardiners hem d’anar amb compte…perquè algunes llavors són les de la ruïna…i les flors més belles són en ocasions … Continua llegint

Publicat dins de Atticus, Col·laboracions, Estat somniòtic, Neomorfosi, Relats breus en valencià. | Deixa un comentari

Pensar és revolucionari


“La més bella de les jugades del Diable és persuadir-te que no existix” Charles Baudelaire Atticus havia sentit parlar d’un home molt peculiar. En qualsevol poble de la comarca eixia a la llum el seu nom: Manel, el vell de … Continua llegint

Publicat dins de Atticus, Col·laboracions, Estat somniòtic, Neomorfosi, Relats breus en valencià. | 1 comentari

Odi


Jo. Odie. Odie les guerres assassines. Odie la indiferència vers als pobres. Odie la caritat cristiana i traïdora. Odie el menyspreu de l’elit degenerada. Odie les promeses falses. Odie la vanitat del progrés. Odie la mala praxis dels legisladors del … Continua llegint

Publicat dins de Atticus, Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià | Deixa un comentari