Arxiu mensual: Mai de 2014

Sense nom


Amb saliva marcaré el camí que he de seguir per devorar desitjos, assaboriré allò que m’alimentarà i em nodriré de terra, aigua, foc i vent. Entrelligaré els elements descompostos amb un fil tendre i fràgil. Deixaré de tindre nom, m’acolliré … Continua llegint

Publicat dins de Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià | Deixa un comentari

Va per tu, pare.


Sempre em digueres: la persona, la paraula i els fets, estan units, són el mateix. T’escoltava, però, no et sentia, em parlaves i em feia el sord. Artesà de mans grans i dits grossos, mestre honest i responsable, professor humil … Continua llegint

Publicat dins de Estat somniòtic, Poesia en valencià | Deixa un comentari