Arxiu de la categoria: Col·laboracions

Camí

Publicat el 3 Juliol 2022 per atticuscrow

Al parc entre sendes envoltades d’arbres envellits, on les fulles de la tardor atapeixen de groc els camins, asseguts en un banc corcat pel temps, descansaven acomodats un vell amb el seu net. Tot el conjunt formava una postal nostàlgica … Continua llegint →

Publicat dins de Atticus, Col·laboracions, Estat somniòtic, Neomorfosi, Relats breus en valencià., Soliloqui | Deixa un comentari

Imago

Publicat el 3 Octubre 2021 per atticuscrow

Lliure, conscient de les decisions. L’ànima està curada.Llavor latent. Terra banyadaper les cendres de temps passats.De la sement, germina un brot i una arrel.S’aproxima la primavera i el clavellestà a punt d’esclatar, roig, intens; com la sang.Sempre podem ser una … Continua llegint →

Publicat dins de Atticus, Col·laboracions, Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià, Sentencies, Soliloqui | Deixa un comentari

Crisàlide (40 – 44 anys)

Publicat el 3 Octubre 2021 per atticuscrow

Capoll formant-se, procés estrany, no eres ningú,no tens identitat en este estat de desconstrucció.Perdut en la nit eterna, sols il·luminada per les explosions neuronals,resultat de l’ansietat que devora neurones,tota mena de sinapsi van derruint-se lenta i de manera implacable.Si no … Continua llegint →

Publicat dins de Atticus, Col·laboracions, Neomorfosi, Poesia en valencià, Sentencies, Soliloqui | Deixa un comentari

Última muda (35 – 40 anys)

Publicat el 27 Setembre 2021 per atticuscrow

Mor el pare. Pilar, biga, mur de càrrega de la família.Una part de mi mor amb ell,per a la mare significa desolació absoluta.Has d’estar al costat per apuntalar-la i no caiga al precipici.Tot empitjora el desgast físic i mental és … Continua llegint →

Publicat dins de Atticus, Col·laboracions, Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià, Sentencies, Soliloqui | Deixa un comentari

Tercera muda ( 26 – 35 anys)

Publicat el 23 Setembre 2021 per atticuscrow

Mercat laboral de faenes feixugues, resta salut, ompli butxaca,buida cervell. Pensaments en bucle. La ment cavil·la,dona voltes entorn d’una raó. Necessitat d’expandir-se,reivindica llibertat i amb força de voluntatderruïx els murs de formigó que tapiaven el present.Començar a estudiar. Una altra … Continua llegint →

Publicat dins de Atticus, Col·laboracions, Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià, Sentencies, Soliloqui | Deixa un comentari

Eruga. Segona muda ( 16 – 26 anys)

Publicat el 16 Setembre 2021 per atticuscrow

L’absència deixa buit, una espina clavada en el pit.El cervell sent enyorança d’aquella estimada que omplia els pensaments.Projectes sentiments que no retornaran, cap altra gent.El remordiment t’obliga a temptar persones de personalitat ferma.Esta és la condemna: la penitència del caragol. … Continua llegint →

Publicat dins de Atticus, Col·laboracions, Estat somniòtic, Poesia en valencià, Sentencies, Soliloqui | 1 comentari

Primera muda (16 – 20 anys)

Publicat el 13 Setembre 2021 per atticuscrow

Al cor, un incendi provocat es propaga pel cos,desconsolat, la ment se submergix entre ombres que a penesdeixen passar un raig de llum.El cervell s’ha convertit en un camp de mines,a cegues cada pas detona una càrrega explosivadestruint els ponts … Continua llegint →

Publicat dins de Atticus, Col·laboracions, Estat somniòtic, Poesia en valencià, Sentencies, Soliloqui | Deixa un comentari

Fase 2. Eruga

Publicat el 5 Setembre 2021 per atticuscrow

L’ou que em sustenta es va reduint i és necessari trencar la closca.Ixes de la llar, del caliu que fins ara havies gaudit,L’escola ha prescrit la seua tasca, la societat vol un home de profit,has de passar les seues proves, … Continua llegint →

Publicat dins de Atticus, Col·laboracions, Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià, Sentencies, Soliloqui | Deixa un comentari

Rompemoldes

Publicat el 1 Març 2021 per atticuscrow

Amor que obligano es amor, es, posesión,terreno pantanoso. El alma se hundeintentando frenar el ego que da vueltas en un círculo vacío.Sociedad dominada por el romanticismo de fotonovela,amantes del sentimentalismo macho Alpha,negación de la diversidad. Hay que romper para volver … Continua llegint →

Publicat dins de Atticus, Col·laboracions, Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesía en castellà, Sentencies, Soliloqui | Deixa un comentari

Bram. L’accident quàntic.

Publicat el 22 febrer 2021 per atticuscrow

Abans que existira l’univers existia Bram, la veu. Ni déu ni servent. És el temps, l’espai, la gravetat i el no-res. Bram és la vibració.La saviesa dels arcaics parlen de la creació. Conten com l’univers va ser creat. Bram pronuncià … Continua llegint →

Publicat dins de Atticus, Col·laboracions, Estat somniòtic, Neomorfosi, Relats breus en valencià., Sentencies, Soliloqui | Deixa un comentari