Arxiu de la categoria: Col·laboracions

El silenci

Publicat el 3 Novembre 2020 per atticuscrow

Conta la llegenda que una volta es reuniren totes les forces còsmiques en un punt. A saber, la llum, la vibració, l’orde, el caos, etc. L’univers se sentia orgullós de veure’ls a tots junts. Per a reafirmar el seu poder … Continua llegint →

Publicat dins de Atticus, Col·laboracions, Estat somniòtic, Relats breus en valencià., Sentencies, Soliloqui | Deixa un comentari

El zero no és zero

Publicat el 26 Agost 2020 per atticuscrow

Despertar quan no has pogut dormir, exiliat a la nit que es fa eternai cap estel lluïx al firmament. Desvetllat. Despert, suportant les sacsejadesamb les quals et turmenta una salvatge tempesta. El seu rugir encadenat a la ment.Desaiguar la llar … Continua llegint →

Publicat dins de Atticus, Col·laboracions, Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià, Sentencies, Soliloqui | 2 comentaris

Substància primordial

Publicat el 7 Agost 2019 per atticuscrow

Estat absurd i coherent, la matèria abans de l’existència. Desorde subatòmic, elements en conflicte. Moviment aleatori de partícules en suspensió. Llum!! Radiació visible. No parle de l’orde involuntari, imposat a traïció. Línia en cercles. Bucle infinit cercant l’autodestrucció. Impostura artística. … Continua llegint →

Publicat dins de Atticus, Col·laboracions, Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià, Sentencies, Soliloqui | Deixa un comentari

Societat Tabú. La indignació silenciada

Publicat el 30 Juliol 2018 per atticuscrow

La moral, allò que prohibix sense raó justificada. Prejudicis / Perjudicis. Tabú. Conceptes desvirtuats, conceptes manipulats per interés. Subterfugis, maquillem idees, utilitzem eufemismes. Somriu, hem creat la institució de la falsedat. Tabú. Ens donem massa importància a nosaltres mateixa. Capitalisme, … Continua llegint →

Publicat dins de Atticus, Col·laboracions, Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià | Deixa un comentari

Publicat el 1 Desembre 2017 per atticuscrow

Este recull de poemes-pensament es formen en un indret de la ment; el Somniopàtic. Una volta estos pensaments mauren, entren a formar part del pensament crític de la persona. Poemes combatius, punyents, profans i pagans que deixen un regust de … Continua llegint →

Publicat dins de Atticus, Col·laboracions, Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià, Sentencies, Soliloqui, Vídeos | Deixa un comentari

A ti, sociedad

Publicat el 20 Novembre 2017 per atticuscrow

Me marcho, dejo mi hogar. Me despido con una sencilla nota en la puerta. Por seguridad no doy pistas de mi paradero. Tampoco del tiempo que estaré sin ponerme en contacto con familiares y amigos. Atrás quedan mis sueños de … Continua llegint →

Publicat dins de Atticus, Col·laboracions, Concurs, Estat somniòtic, Neomorfosi, Relats breus en castellà, Relats breus en valencià., Soliloqui | Deixa un comentari

La vanitat del progrés

Publicat el 9 Novembre 2017 per atticuscrow

“Qui per distracció o incompetència detinga, encara que només siga un moment, la marxa de la humanitat, serà el seu salvador.” Emil Cioran. Ecologista convençut, sempre preocupat pels problemes del món, ferm activista, sempre lluitant pels éssers vius que no … Continua llegint →

Publicat dins de Atticus, Col·laboracions, Estat somniòtic, Neomorfosi, Relats breus en valencià., Soliloqui | Deixa un comentari

Contes curts de butxaca

Publicat el 31 Octubre 2017 per atticuscrow

La fulla cau, l’arbre segueix en peus Tardor, estació de canvi, època de nostàlgia, temps de bells records. Encanteris que reforcen els nostres llaços. Les fulles mostren la seua maduresa abans de caure. L’arbre; segueix arrelat. Et vaig veure … Continua llegint →

Publicat dins de Atticus, Col·laboracions, Estat somniòtic, Neomorfosi, Relats breus en valencià. | Deixa un comentari

Autodidacta

Publicat el 26 Octubre 2017 per atticuscrow

El cor en el cel els peus lligats als engranatges del sistema. Experiències amargues, expert en fracassos; autodidacta de vocació. Escrivim vivències a peu de carrer, altres, acomodats per la vanitat del progrés, senyalen però, no observen, donen lliçons sense … Continua llegint →

Publicat dins de Atticus, Col·laboracions, Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià | Deixa un comentari

La nostra batalla, la seua guerra

Publicat el 22 Setembre 2017 per atticuscrow

“La veritat és com una manta que sempre et deixa els peus freds. L’estires, l’estens i mai és suficient. La sacseges, li dónes puntades, però no arriba a cobrir-nos. I des que arribem plorant fins que ens anem morint només … Continua llegint →