Arxiu mensual: Juny de 2021

Erosions


Erosions Exiliat, vagant a la mercé dels vents,erosionant, escampant paraules, les meues.Tempestes incòmodes, doloroses, essencials,fent-me plorar, espentant quan no queden forces;esculpint les arrugues del cos.Son marques, com els anells dels arbres.Recorden, aquells que no obliden.Oblidar, per recordar el necessari.Dissident de … Continua llegint

Publicat dins de Atticus, Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià, Sentencies, Soliloqui | Deixa un comentari

Nàixer sol / morir sol


Escoltant, escoltant,vaig sentir com la soledat rascavales parets que m’aïllaven d’altres,escoltant, escoltant vaig sentir el sorollprovinent d’una altra soledat.Vivien juntes i no ho sabien,continuen solitàries el seu camí.La presó ara, és una senda,sols un vianant transita per ella.Una persona de … Continua llegint

Publicat dins de Atticus, Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià, Sentencies, Soliloqui | Deixa un comentari

Secrets a la foscor


Les cicatrius del corno es veuen a simple vista.Les acaricie de manera delicadanotant cada punt cosit,com si es tractara d’una diminuta muntanya,juntes, totes les ferides, formen una serralada.M’envolten el cor penya-segats rocosos,abismes insondables i valls fèrtils de tendresa infinita. La … Continua llegint

Publicat dins de Atticus, Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià, Sentencies, Soliloqui | Deixa un comentari

Gàbia


Les ales no es veuen,no son tangibles,son abstractes, imaginaries, però,no paren de créixer. La gàbia es queda xicoteta,els barrots, abans ferms com un dogma de fecedissen davant la idea de llibertat.Món líquid, terra pantanosa, somnis enfonsant-se,acumulant-se en l’obscuritat abismal.Somnis de … Continua llegint

Publicat dins de Atticus, Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià, Sentencies, Soliloqui | Deixa un comentari

Solitud involuntària


Solitud tediosa, amarga, involuntària.Lluita constant contra les inclemències de l’oratge.En el centre de l’huracà, un parell d’ulls,esperen impacients que m’allibere de l’oceà de gelque m’estreny el cor, glaçant-me l’ànima,empresonant la mentamb una obsessió malaltissa:Vius sol, sol moriràs.Sabedor soc que esta … Continua llegint

Publicat dins de Atticus, Estat somniòtic, Poesia en valencià, Sentencies, Soliloqui | Deixa un comentari