Arxiu mensual: Juny de 2020

Pandemònium. Interludi


Els músics afinen els instruments,és hora d’interpretar una obraque ens deslligue del passat.Però, els virtuosos tenen por,mestres de les utopies,esclaus de l’acomodament.Canviar l’escenari, substituir actor i actriusactivistes del consum,ningú es vol quedar sense vacances.El virus no descansa,terror a un món … Continua llegint

Publicat dins de Atticus, Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià, Sentencies, Soliloqui | Deixa un comentari

Tempesta d’estiu


Com una muntanya:alta, enorme, desmesurada, colossal.Un pedestal, una epifania, un miracle;un déu fals.No hi ha déus.Les aparences enganyen.Desertar de l’exèrcit de xifres,baixar a la vall,començar de zero,no donar-se importància,portar llum,acomodar-se en les ombres,refugiar-se en la soledat,florir en març.Sóc l’erosió del … Continua llegint

Publicat dins de Atticus, Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià, Sentencies, Soliloqui | Deixa un comentari

Pandemònium part 2


Confinament massiu,perill d’infecció en el carrer,risc de contagi per a col·lectius vulnerables.Queden exposades les carènciesd’una salut privatitzada.Col·lapse sanitari.Escollir:en una mà la vidaen l’altra l’economia.Ramat, l’atemorit pastor conversa amb les feres.Depredadors oportunistes,cercant víctimes per alimentara la bèstia-mare.Sentiments a flor de pell,cròniques … Continua llegint

Publicat dins de Atticus, Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià, Sentencies, Soliloqui | Deixa un comentari