Pandemònium part 2

Confinament massiu,
perill d’infecció en el carrer,
risc de contagi per a col·lectius vulnerables.
Queden exposades les carències
d’una salut privatitzada.
Col·lapse sanitari.
Escollir:
en una mà la vida
en l’altra l’economia.
Ramat, l’atemorit pastor conversa amb les feres.
Depredadors oportunistes,
cercant víctimes per alimentar
a la bèstia-mare.
Sentiments a flor de pell,
cròniques d’un surrealisme extrem.
Ànimes posseïdes pel dimoni de l’egoisme:
“Després de mi, el diluvi”.
Privar la llibertat de pensament,
joc policial,
control per part dels privilegiats.
Les utopies es desfan,
llavor seca que el vent dispersa en l’oblit.
La pols s’amuntega, soterra els somnis.
Anys de dolor, ara, anys d’experiència.
La lluita de classes no és una quimera.
Guerra egoista,
els rics necessiten als pobres.
Els pobres depenen dels rics.
Consum devorador, la producció que no pare,
l’oci s’ha d’omplir amb hores buides,
el funest espectacle ha de continuar.
Adults a les terrasses dels bars esperant una cervesa.
Parcs infantils precintats,
vells amb la por al cos.
La màquina neoliberal contamina, corromp;
la idea d’un món on els diners
no són més importants que el capital humà.
Egoisme absurd:
esclaus arrossegant la dignitat com una càrrega
de la qual deslligar-se.
Cap al coliseu per formar part del sacrifici.
Ramat, depredadors i carronyaires es congreguen
devoren sense pietat
els beneficis d’un mutualisme que no els interessa.
Diable egoista que es despreocupa dels problemes
d’aquelles persones de les quals s’aprofita.
Immune? Sí, sóc egoista, és;
la font del meu caràcter altruista i una debilitat.
La sensibilitat d’aportar
per obtenir un benefici comú.

•