Arxiu mensual: Març de 2020

En l’oblit un record


M’és difícil recordar aquell rostre… Mirada tendra, foc en les pupil·les, ulls plens de promeses. Pensaments, licor destil·lat a la memòria, paraules escrites en l’aire un contracte, signat a mitges. La tinta és roja com la sang, el cor bombeja, … Continua llegint

Publicat dins de Atticus, Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià, Sentencies, Soliloqui | Deixa un comentari

8 de març


Arribarà prompte, sent la revolució que provoquen els crits de les seues proclames. Les veig enarborar voluntats i agitar raons per les quals lluitar. Ja són ací a escassos metres de mi. En els seus ulls un desig ardent de … Continua llegint

Publicat dins de Atticus, Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià, Sentencies, Soliloqui | Deixa un comentari

Gota


A les nits dorm a dures penes, em desespera la pluja de gotes, el so, quan colpegen el sostre. Gota a gota per un estret clavill de la façana la humitat conquerix el color de la paret. Sembla envellir i … Continua llegint

Publicat dins de Atticus, Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià, Sentencies, Soliloqui | Deixa un comentari