Arxiu de l'autor: atticuscrow

Quant a atticuscrow

Un cúmul d'imperfeccions que creen una imperfecta perfecció

Neomorfosí VII El joc del penjat


Una corda, un nus, una soga i cap ànim d’acabar amb l’agonia estiren el coll d’un vell doblegat cansat, saciat de nostàlgia. Quan més fuig més s’estreny el desenllaç d’una historia. L’home no crida, no té veu l’oblidà ja fa … Continua llegint

Publicat dins de Atticus, Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià, Sentencies, Soliloqui | Deixa un comentari

Neomorfosí VIII Conviccions


Publicat dins de Atticus, Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià, Soliloqui | Deixa un comentari

Desfetes


Em sent impotentdavant el troque tremola.Cecquan el llampm’enlluerna.Sòlidal submergirel meu cosdins l’aigua.Combustibleen contactedel focque crema.Lleugercom unafulla seca.Viu!!conscientde tumort. Sóc malaltque sanaamb dolor.Veríque enganyaal cor.

Publicat dins de Vídeos | Deixa un comentari

Conversa


Soledat? Tu que em busques per a ser company de jocs tu que tot ho calles. Digues si saps que em buida el cor? Contesta’m soledat si és també allò que l’alimenta amb ganes.

Publicat dins de Atticus, Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià, Soliloqui | Deixa un comentari

Dansar al voltant del foc


“Sentir com l’entropia desgrana com el raïm cada cèl·lula d’allò que està viu. Carregar al llom l’invent que és el temps fent desaparéixer records que una volta encengueren el cor que ara plora davant dels murs de l’oblit. Destrucció imparable… … Continua llegint

Publicat dins de Atticus, Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià, Soliloqui | Deixa un comentari

Espurna


Mirades observen,confonen, la compassió.Llàgrimes vessades i no plore per mi.Trist pel rebuig, per un mal entésignorant un present fetamb matèria que no caduca.Mar voluptuosa, el bon temps,també empitjoraBallar, si és que es pot dir ballar al que faig,eternament sota la … Continua llegint

Publicat dins de Vídeos | Deixa un comentari

El so de la vida


Rosa agafà la paperassa per a fer les gestions que sol·licitaven en la residència. Anava a demanar l’ingrés de son pare, la mare patia alzheimer i feia temps que era usuària. – Bon dia! Soc Rosa Martí. – Correcte l’estava … Continua llegint

Publicat dins de Vídeos | Deixa un comentari

Carta de un naufrago en el Mar de Dirac


Dijo Tennyson que si pudiéramos comprender una sola flor,sabríamos quién somos y qué es el mundo.” «El Aleph» Jorge Luis Borges. Tuve un nombre, lo perdí al no haber nadie más a mi lado, no lo necesitaba y lo olvidé. … Continua llegint

Publicat dins de Atticus, Estat somniòtic, Neomorfosi, Prosa, Relats breus en castellà | Deixa un comentari

Alice


Amb la mateixa inspiració que unfla de vidaa un nounat, reordenes els pensaments,et fixes com a objectiu: la voluntat de canviar.No eres la mateixa, li has vist els queixals al llop.El propòsit del viatge d’Alíciacap al món de les meravellesté … Continua llegint

Publicat dins de Atticus, Estat somniòtic, Poesia en valencià, Sentencies, Soliloqui | Deixa un comentari

Escenes VIII


La deessa de la fortuna a la qual anomenem “sort”,alhora bona, alhora mala. Poques ànimes li veuen el rostre,poques les que s’atrevixen a mirar-la als ulls.La por que els designis de la deriva vitalno siguen els desitjats els intimida.És per … Continua llegint

Publicat dins de Atticus, Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià, Sentencies, Soliloqui | Deixa un comentari