Arxiu mensual: Octubre de 2013

Insolación


Ojos que muestran caminos, ojos tiernos, ojos salvajes mirada intensa. El deseo se diluye, la distancia lo alimenta, sin cuerpo, la esperanza descansa en un callejón sin salida. Me imagino que soy un pequeña mancha que borrarás sin preocuparte, me … Continua llegint

Publicat dins de Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesía en castellà | Deixa un comentari

Dimoni I (Neomorfosí)


El dimoni desperta. Les entranyes bullen, en el seu interior la sang crema, com un sol que abrasa la carn en la que entra en contacte. Els pensaments s’unixen en un sol cos, un objectiu, mil camins. El seu alé … Continua llegint

Publicat dins de Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià | Deixa un comentari

Somniolescència amorosa I


Voler-se massa i no voler-se, tan difícil, és voler-se? . Estimar i no voler res més, què no et pareix prou, tanta llibertat??

Publicat dins de Estat somniòtic, Neomorfosi, opinió, Poesia en valencià | Deixa un comentari

Conte somniòtic “Aigües menors”


Després de fer-se tres canyes ben fresquetes li entraren ganes de pixar i no va tindre més remei que dirigir-se cap el “water” d’un bar per buidar la incomoditat de la seu càrrega. Va fer el que tenia que fer … Continua llegint

Publicat dins de Estat somniòtic, Neomorfosi, Relats breus en valencià. | Deixa un comentari

In Memoriam


“La luna lo veía y se tapaba por no fijar su mirada en el libro, en la cruz y en la “star” ya descargada. ¡Mas negro, más, que la noche, menos negro que su alma el cura verdugo de Ocaña!” … Continua llegint

Publicat dins de Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià | Deixa un comentari

Ragnarök XVI Valedicció / Valediction*


Ja no t’escolte mare!? Estic rodejat de crits tots són plors de xiquets, laments com punys. Colps i les portes no s’obrin, és el dol que empresona el cor. Un silenci inquiet es deixa sentir els precs s’unixen en una … Continua llegint

Publicat dins de Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià | Deixa un comentari

El ball de les ombres visió somniòtica


Al transitar per un bosc d’ombres que ballen baix l’influx d’uns miratges capritxosos, un desert pot ser confós amb un paradís de falses meravelles. S’escolten rialles i veus barrejant-se en un so, canviant de forma, però no, el missatge. És … Continua llegint

Publicat dins de Estat somniòtic, Prosa, Relats breus en valencià. | Deixa un comentari