Arxiu mensual: Setembre de 2021

Última muda (35 – 40 anys)


Mor el pare. Pilar, biga, mur de càrrega de la família.Una part de mi mor amb ell,per a la mare significa desolació absoluta.Has d’estar al costat per apuntalar-la i no caiga al precipici.Tot empitjora el desgast físic i mental és … Continua llegint

Publicat dins de Atticus, Col·laboracions, Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià, Sentencies, Soliloqui | Deixa un comentari

Tercera muda ( 26 – 35 anys)


Mercat laboral de faenes feixugues, resta salut, ompli butxaca,buida cervell. Pensaments en bucle. La ment cavil·la,dona voltes entorn d’una raó. Necessitat d’expandir-se,reivindica llibertat i amb força de voluntatderruïx els murs de formigó que tapiaven el present.Començar a estudiar. Una altra … Continua llegint

Publicat dins de Atticus, Col·laboracions, Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià, Sentencies, Soliloqui | Deixa un comentari

Las caras del silencio


El ruido me envuelve,es como un susurro,que me muestra sus entrañas,danzando al son,de un ritmo sin calma. Un concierto caótico,de murmullos que crecen.Una melodía de golpes y truenos,que hechizan mis pensamientos,y me nutre,de desasosiego.Nace mi deseo,es la búsqueda del silencio. Estallidos,que vaciando mi … Continua llegint

Publicat dins de Vídeos | Deixa un comentari

El lamento del hijo pródigo


Ay de ese dolor que me afligeecos que engullen mi vozllantos de niños, gemidos de viejo,silencio de tantos.El corazón arde dentro del cuerpose consume poco a poco sin aliento.Mi alma canta en vano,pues mi cuerpo es tierra fértil,en un infame … Continua llegint

Publicat dins de Atticus, Concurs, Neomorfosi, Poesía en castellà, Sentencies, Soliloqui | Deixa un comentari

Eruga. Segona muda ( 16 – 26 anys)


L’absència deixa buit, una espina clavada en el pit.El cervell sent enyorança d’aquella estimada que omplia els pensaments.Projectes sentiments que no retornaran, cap altra gent.El remordiment t’obliga a temptar persones de personalitat ferma.Esta és la condemna: la penitència del caragol. … Continua llegint

Publicat dins de Atticus, Col·laboracions, Estat somniòtic, Poesia en valencià, Sentencies, Soliloqui | 1 comentari

Primera muda (16 – 20 anys)


Al cor, un incendi provocat es propaga pel cos,desconsolat, la ment se submergix entre ombres que a penesdeixen passar un raig de llum.El cervell s’ha convertit en un camp de mines,a cegues cada pas detona una càrrega explosivadestruint els ponts … Continua llegint

Publicat dins de Atticus, Col·laboracions, Estat somniòtic, Poesia en valencià, Sentencies, Soliloqui | Deixa un comentari

Fase 2. Eruga


L’ou que em sustenta es va reduint i és necessari trencar la closca.Ixes de la llar, del caliu que fins ara havies gaudit,L’escola ha prescrit la seua tasca, la societat vol un home de profit,has de passar les seues proves, … Continua llegint

Publicat dins de Atticus, Col·laboracions, Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià, Sentencies, Soliloqui | Deixa un comentari

Fase 1: Ou (De 0 a 12/13 anys)


Procés mitjançant el qual una persona passa per diferents estadis del seu desenvolupament en què es desencadenen una sèrie de processos mentals de les diferents sinapsis provocant un canvi a escala cognitiva en l’estructura conscient, inconscient i subconscient i originant … Continua llegint

Publicat dins de Vídeos | Deixa un comentari