-
Entrades recents
Arxius
- gener 2024
- Desembre 2023
- Octubre 2023
- Setembre 2023
- Mai 2023
- Abril 2023
- Març 2023
- febrer 2023
- gener 2023
- Desembre 2022
- Novembre 2022
- Setembre 2022
- Juliol 2022
- Mai 2022
- Abril 2022
- Març 2022
- febrer 2022
- gener 2022
- Desembre 2021
- Novembre 2021
- Octubre 2021
- Setembre 2021
- Agost 2021
- Juliol 2021
- Juny 2021
- Mai 2021
- Març 2021
- febrer 2021
- gener 2021
- Desembre 2020
- Novembre 2020
- Octubre 2020
- Setembre 2020
- Agost 2020
- Juliol 2020
- Juny 2020
- Mai 2020
- Març 2020
- febrer 2020
- gener 2020
- Desembre 2019
- Novembre 2019
- Octubre 2019
- Setembre 2019
- Agost 2019
- Mai 2019
- Abril 2019
- Març 2019
- febrer 2019
- gener 2019
- Desembre 2018
- Novembre 2018
- Octubre 2018
- Setembre 2018
- Agost 2018
- Juliol 2018
- Abril 2018
- Març 2018
- febrer 2018
- Desembre 2017
- Novembre 2017
- Octubre 2017
- Setembre 2017
- Agost 2017
- Juliol 2017
- Juny 2017
- Mai 2017
- Abril 2017
- Març 2017
- febrer 2017
- gener 2017
- Desembre 2016
- Novembre 2016
- Octubre 2016
- Setembre 2016
- Agost 2016
- Juliol 2016
- Juny 2016
- Mai 2016
- Març 2016
- febrer 2016
- gener 2016
- Desembre 2015
- Novembre 2015
- Octubre 2015
- Setembre 2015
- Agost 2015
- Juliol 2015
- Juny 2015
- Mai 2015
- Abril 2015
- Març 2015
- febrer 2015
- gener 2015
- Desembre 2014
- Novembre 2014
- Octubre 2014
- Setembre 2014
- Agost 2014
- Juliol 2014
- Juny 2014
- Mai 2014
- Abril 2014
- Març 2014
- febrer 2014
- gener 2014
- Desembre 2013
- Novembre 2013
- Octubre 2013
- Setembre 2013
- Agost 2013
- Juliol 2013
- Juny 2013
Categories
Enllaços d'interés:
Quin dia és hui i que hem penjat:
Comentaris recents
melky52 en Somiar despert atticuscrow en Somiar despert melky52 en Somiar despert melky52 en Eruga. Segona muda ( 16 – 26… melky52 en Foc Carmesí Meta
Arxiu mensual: Setembre de 2018
Postpropaganda
Dempeus, l’entrada principal del centre comercial. Mig somriure en el rostre. La porta automàtica: s’obri i es tanca sense parar. Provoca una sensació, incomoda, d’inestabilitat. Dempeus, veus l’interior; buit. Les tendes venen el mateix producte. Televisors. Un parc temàtic dedicat … Continua llegint
Publicat dins de Atticus, Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià, Soliloqui
Deixa un comentari
Paraula
En el bressol del silenci prenen forma mil paraules. Una persona i la seua paraula estan lligades. El significat i l’essència es manifesten en els fets. La veritat és descoberta quan hi ha llum. L’ombra d’un arbre mort no és … Continua llegint
Publicat dins de Atticus, Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià, Sentencies
Deixa un comentari
Poesia sense més
És poesia la paraula impresa? La interpretació d’un actor? El treball d’un artesà? Les sàvies paraules d’un vell? L’udol d’un animal a mitjanit? ¿És poesia, estimar la terra com el camperol que espera arreplegar els bons fruits? La presó a … Continua llegint
Publicat dins de Atticus, Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià, Soliloqui
Deixa un comentari
Cristalls
Cristalls trencats en l’habitació. Peus descalços trepitgen records, el meu cos es dessagna, vol renovar la sang. Hui, solament eres el reflex d’un desig malalt. Mai deixares d’alimentar la seua boca, esclavisme, i, tu la raó. Oblidar la ment dins … Continua llegint
Publicat dins de Atticus, Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià, Soliloqui
Deixa un comentari
Poema infantil COLOR
M’agrada un món de color. Color roig foc, calor i passió. M’agrada un món de color. Color taronja-fruita, color de l’alegria i l’humor. M’agrada un món de color. Color groc sol, astre-rei, càlid i nodridor. M’agrada un món de color. … Continua llegint
Publicat dins de Atticus, Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià
Deixa un comentari
Terra
Terra tan sols Terra. Seca la pell, banyada l’ànima. Parla’m de la gent que omple les mans de llavors, persones pacients esperant veure’t germinar. Terra, Suors i sang es van vessar en el teu jaç amb sacrifici i esforç es … Continua llegint
Publicat dins de Atticus, Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià, Soliloqui
Deixa un comentari
Immobilització
Aspres són les mans d’aquells que acaricien els claus del sofriment. Brutes, les mans dels arquitectes de la mentida que fonamenta els pilars de la presó. No són justs els jutges que rebutgen el perdó. Rostres desencaixats s’immolen sota l’atenta … Continua llegint
Publicat dins de Atticus, Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià, Sentencies, Soliloqui
Deixa un comentari
Roig sang
Es repeteix el malson. Esta volta és diferent, és més intens i real. M’arrapa la raó i sempre és igual. Tot està sumit en la foscor, només un llum roig aparta l’obscuritat, per fer-se un lloc. Il·lumina el suficient per … Continua llegint
Publicat dins de Atticus, Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià, Soliloqui
Deixa un comentari
El cim
És hivern. Les set de la vesprada i la nit ha caigut a plom. Estic sol. Fa fred. El pitjor del fred és el fred. Es fa dificultós pensar en una altra cosa, mentre puge cap amunt i tinc vertigen. … Continua llegint
Publicat dins de Atticus, Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià, Soliloqui
Deixa un comentari
Poema
La intensitat enamora, l’amor uneix, el desamor descompon, la ignorància cega, el saber comprén i la necessitat mou. El temps guareix sense esborrar les cicatrius, el sofriment es torna submís amb la derrota i el dolor impregna el record de … Continua llegint
Publicat dins de Atticus, Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià
Deixa un comentari
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.