Poesia sense més


És poesia la paraula impresa?
La interpretació d’un actor?
El treball d’un artesà?
Les sàvies paraules d’un vell?
L’udol d’un animal a mitjanit?
¿És poesia, estimar la terra
com el camperol que espera arreplegar els bons fruits?
La presó a la qual està sotmesa una fotografia
és lliure en la nostra imaginació.
Les ruïnes d’un imperi, són poesia?
L’afilat silenci d’una guerra?
Morir feliç?
Nàixer?
Crear?
Veure?
Sentir?
Fins i tot el molest so dels grills
és poesia per a aquell que vaga en solitud.

28

Quant a atticuscrow

Un cúmul d'imperfeccions que creen una imperfecta perfecció
Aquesta entrada ha esta publicada en Atticus, Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià, Soliloqui. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari