Arxiu mensual: Abril de 2015

Soledat infinita soledat, foscor eterna, per on els meus somnis s’enfonsen, cauen sense cap pressa, depositant-se en el fondo d’un oceà. Un oceà replet de meravelles… Que no fan soroll… quietes… callades… Com el meu interior. Óscar Atticus Crow

He despertat d’un infern, d’un malson en decadència, la humiliació a la que em sotmeties era contranatura, m’obligaves a postrar-me i en esta posició sentir-me indefens, impotent davant del fals poder que et conferia la meua predisposició a servir-te, a … Continua llegint →

Si tan sol obrires els ulls un instant, podria mostrar-te les meravelles del meu món, on ens podem perdre en l’infinit i en la gespa del jardí de la infància restaríem quiets desxifrant el llenguatge dels ocells. Si tan sols … Continua llegint →

Una vez me contaron un chiste. Un hombre va al médico y le dice que está deprimido, que la vida es dura y cruel. Dice que se siente solo en un mundo amenazador. El médico le dice: – El tratamiento … Continua llegint →