Per tu

Que per a tu no sóc ningú,
prou que ho sé,
que no tens amor propi
i l’orgull et cega,
no ho saps ben bé.
Et deixes seduir amb mentides
que et duen al parany que tu mateix, t’has preparat,
ho veig, no canvia mai el modus operandis,
la ruta no varia, Un sol camí molt transitat,
un sol destí que et guia cap un precipici,
un error que et costarà, el temps que has malgastat.
Tanques les portes del teu cau,
deixant fora a la soledat,
seus en el sòl, sents el tocar del fred,
sense adornar-ten tu mateix t’has empresonat.
Ni ho notes, i, si eres conscient,
no ho aparentes,
es respira l’absència de la llibertat.
Et rius i fas pena,
plores i el teu únic consol
són les paraules d’un idiota
amb la falsa idea, que és l’única persona,
que seràs capaç, d’estimar.

Tu si vols pots caure i arrastrar-te per el fang,
però,
No seré jo qui t’eixugue les llàgrimes,
plors, de sabor amarg com la fel,
no seré jo qui et faça riure,
eres una adult criat en una societat edulcorada.
No seré jo qui alimente els teus somnis,
tu, sempre t’esforçaràs, per no volar.
Per a tu, no sóc ningú,
M’ho feres saber al signar la condemna
per la qual els amics i la família,
a poc a poc,
s’allunyen en un bosc, on tens por de entrar.
No sóc ningú, això ja ho sé,
sóc un zero a l’esquerre,
ens mirem els dos en un espill partit per la meitat,
i sols tu, no té ningú al seu costat.
Per a tu, tota la passió que bull en el meu cor,
tota la energia que em reserve per a tu,
acabaria sepultada entre la pols,
seria com un regal, un regal que mai s’obrirà.
Són presents que es perdran, perquè,
tot allò que té valor es desfà a les teues mans.

El meu nom és anònim
i només amb el pas del temps el recordaràs.
Aleshores, res es podrà fer
perquè el món que has creat… s’autodestruirà,
el que una volta va ser un paradís
les flames del teu propi infern, el consumiran.