Arxiu mensual: Mai de 2019

*


Nou mesos en la matriu, formant-se el cos. Contenidor: músculs, ossos, carn, pell… Recipient buit. S’ha d’omplir, també buidar. Nou mesos de vida. Primeres passes d’un explorador d’innocència tova. No recorde la por, no recorde, de fet res d’aquella època. … Continua llegint

Publicat dins de Atticus, Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià | Deixa un comentari

*


El no-res Sembla no tindre límits, no tindre fi. Tot i això Sense espai… El temps pareix que no existix. Poc importa si és cert o no. És el no-res, i després, la densa foscor. Agradable escalfor abans de l’imminent … Continua llegint

Publicat dins de Atticus, Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià | Deixa un comentari

*


Dol. Espines i roses. Víctima del dolor, mar en silenci crida en xocar contra la roca, pateix l’oblit en recerca del record. Són térboles les aigües i la voluntat s’encoratja en escoltar l’amargor dels plor d’un xiquet.  

Publicat dins de Atticus, Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià | Deixa un comentari