Arxiu mensual: gener de 2016

El Abuelo, Alfredo Roig Levanteri

Publicat el 28 gener 2016 per atticuscrow

Que tiempos aquellos en los que el abuelo era el preferido. Contaba historias, daba consejos; era útil. Hoy, es un estorbo si no se tiene buen bolsillo. Ahora es un impertinente si habla, un entrometido si conversa. Ahora solo escucha … Continua llegint →

Publicat dins de Família, Poesía en castellà, Prosa | Deixa un comentari

La societat és ambigua

Publicat el 19 gener 2016 per atticuscrow

“Si Stavroguin creu, no creu que crega. Si no creu, no creu que no crega.” F. Dostoievski, Els posseïts Toc toc!! – Bones!! És la societat?? – Sí, amb què el puc ajudar? – No res, poca cosa demane. Voldria … Continua llegint →

Publicat dins de Estat somniòtic, Neomorfosi, Relats breus en valencià., Sentencies, Soliloqui | Deixa un comentari

Arròs semat

Publicat el 18 gener 2016 per atticuscrow

“Només coincidisc que un rellotge simbòlic és tan beneficiós per a l’intel•lecte, com una fotografia d’oxigen per a un home que s’ofega” Jon Osterman/Doctor Manhattan. Watchmen Ací ens coneguérem, enmig de la marjal. Era un estiu de calor humida. Estius … Continua llegint →

Publicat dins de Estat somniòtic, Neomorfosi, Relats breus en valencià., Soliloqui, Vídeos | Deixa un comentari

L’udol del llop

Publicat el 18 gener 2016 per atticuscrow

Lluna plena, lluna de llops, udols hipnòtics, desig latent. Somnis salvatges, viatgen amb el vent. Atracció de cossos, bull la sang, la dissidència mostra la cara, rostre temptador, ulls de misteri, somriure de nen. Pell color plata, herència de la … Continua llegint →

Publicat dins de Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià, Soliloqui | Deixa un comentari

El Malson

Publicat el 16 gener 2016 per atticuscrow

Un cuc s’arrossegava entre les rames d’una morera, era vell, es movia lentament i lluïa uns colors apagats. La meitat de les potes no li responien, l’altra meitat a dures penes aconseguien fer un lleuger moviment, el seu pas era … Continua llegint →

Publicat dins de Estat somniòtic, Neomorfosi, opinió, Poesia en valencià, Sentencies, Soliloqui | Deixa un comentari

Foc primigeni

Publicat el 11 gener 2016 per atticuscrow

Som foc primigeni… Combustió espontània, font d’ignició interior, Passió punyent. Dues flames per encendre un incendi. Presa de contacte, les feres es desperten, els sentits es sincronitzen i el somni; es mostra nu. L’apetit es dispara i ara, som carn. … Continua llegint →

Publicat dins de Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià, Soliloqui | Deixa un comentari

Foc primigeni

Publicat el 11 gener 2016 per atticuscrow

Publicat dins de Vídeos | Deixa un comentari

Foc primigeni

Publicat el 10 gener 2016 per atticuscrow

Publicat dins de Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià, Soliloqui | Deixa un comentari

L’abraç

Publicat el 7 gener 2016 per atticuscrow

La monotonia de repetir el mateix dia rere dia, la rutina de parlar amb persones diferents, sempre amb el mateix discurs, les unes, les més directes, refermen les seues raons amb arguments pobres per la manca de coneixements i pocs … Continua llegint →

Publicat dins de Estat somniòtic, Neomorfosi, Relats breus en valencià., Sentencies, Soliloqui | Deixa un comentari

Alineació planetària

Publicat el 6 gener 2016 per atticuscrow

Dos desconeguts. Tu i jo, units per un fil invisible. Dos amants ballant sense parella el vals de la melodia obscura. Moviment de translació rotatiu i basculant. Un vaivé que passa per totes les estacions de l’any. Jo, aturat en … Continua llegint →