Arxiu de la categoria: opinió

Escenes IV

Publicat el 5 gener 2023 per atticuscrow

Sonen fanfàrries a tot volumdonant pas a marxes militars,enrere queda la intensitatde les òperes de Wagner,els sentiments dels rèquiems de Mozart oles tendres simfonies de Beethoven.En l’interior in crescendo sonaCarmina Burana “O Fortuna” i al seu ritme el cor batega.Elegir … Continua llegint →

Publicat dins de Atticus, Estat somniòtic, Neomorfosi, opinió, Poesia en valencià, Sentencies, Soliloqui | Deixa un comentari

Les esquerres de l’extrem dret

Publicat el 8 Juny 2016 per atticuscrow

Quan la mà dreta es disfressa sense perdre l’essència. Quan la mà esquerra treballa a dretes oblidant, per a què; està a l’altre costat. Quan la mà dreta creu que els esquerrans treballen com els destres però, en l’extrem oposat. … Continua llegint →

Publicat dins de Atticus, Estat somniòtic, Neomorfosi, opinió, Sentencies | 1 comentari

Divina tragedia

Publicat el 17 Març 2016 per atticuscrow

Divina comedia, dolores que no se calman paraíso de los degenerados, infierno de los justos. Siete son tus pecados, siete, las leyes corrompidas. Europa de fuegos fatuos, almas consumidas por los poderosos. Muerte y olvido para los pobres; calma, dinero … Continua llegint →

Publicat dins de Atticus, opinió, Poesía en castellà, Sentencies, Soliloqui | 1 comentari

Fragment esborrany de Les entranyes del poema.

Publicat el 4 Març 2016 per atticuscrow

“…un dolor intens et recorre el cos, és com si t’esbudellaren de dins cap a fora i des de dins, una vida, un nou ésser, lluitara per eixir d’una presó de carn que el té empresonat. Eixa presó, eres tu, … Continua llegint →

Publicat dins de Atticus, Estat somniòtic, Neomorfosi, opinió, Relats breus en valencià., Soliloqui | Deixa un comentari

El Malson

Publicat el 16 gener 2016 per atticuscrow

Un cuc s’arrossegava entre les rames d’una morera, era vell, es movia lentament i lluïa uns colors apagats. La meitat de les potes no li responien, l’altra meitat a dures penes aconseguien fer un lleuger moviment, el seu pas era … Continua llegint →

Publicat dins de Estat somniòtic, Neomorfosi, opinió, Poesia en valencià, Sentencies, Soliloqui | Deixa un comentari

Alineació planetària

Publicat el 6 gener 2016 per atticuscrow

Dos desconeguts. Tu i jo, units per un fil invisible. Dos amants ballant sense parella el vals de la melodia obscura. Moviment de translació rotatiu i basculant. Un vaivé que passa per totes les estacions de l’any. Jo, aturat en … Continua llegint →

Publicat dins de Estat somniòtic, Neomorfosi, opinió, Poesia en valencià, Prosa, Sentencies, Soliloqui | Deixa un comentari

Anommalum Person

Publicat el 5 gener 2016 per atticuscrow

Sóc dels que pensa que una persona pot transformar un món. Dels que creu que tot és relatiu i cert. Que la veritat és esquivosa, la mentida sempre l’oculta; i, la realitat somriu lluint el rostre desgastat pel temps. Sóc … Continua llegint →

Publicat dins de Estat somniòtic, Neomorfosi, opinió, Poesia en valencià, Sentencies, Soliloqui | Deixa un comentari

Murals: grafitis i art rupestre (200 paraules)

Publicat el 10 Desembre 2015 per atticuscrow

Fa poc, em vaig detenir davant d’un grafiti en el qual hi havia representada una escena on policies antiavalots disparaven les seues armes contra indefensos manifestants. De les armes no sortien bales, sinó, flors i arbres que s’enramaven en els … Continua llegint →

Publicat dins de Estat somniòtic, Frase, Neomorfosi, opinió, Relats breus en valencià., Sentencies, Soliloqui | Deixa un comentari

Orde i Terror

Publicat el 18 Novembre 2015 per atticuscrow

Existeix un terrorisme assumit per occident el mateix que es dedica a desnonar persones que viuen al límit de l’exclusió social, a educar robotzombis per al funcionament del sistema, a menysprear els drets laborals en els quals el poder econòmic … Continua llegint →

Publicat dins de Estat somniòtic, Neomorfosi, opinió, Relats breus en valencià., Sentencies | Deixa un comentari

Decandència

Publicat el 28 Setembre 2015 per atticuscrow

Impossible caminar i no entropessar amb els cossos dels dorments, vides deambulat cap a una sola direcció, simulacres en mode automàtic. Incapaços de plorar, riuen sense motiu. El dolor es recrea en el turment, la tortura van augment, com menys … Continua llegint →

Publicat dins de Estat somniòtic, Neomorfosi, opinió, Poesia en valencià, Prosa | 1 comentari