Anommalum Person

Sóc dels que pensa que una persona
pot transformar un món.
Dels que creu que tot és relatiu i cert.
Que la veritat és esquivosa,
la mentida sempre l’oculta;
i, la realitat somriu lluint el rostre
desgastat pel temps.
Sóc revolució quan responc amb silenci,
passió, quan cride de dolor;
llibertat que no vol dominar.
No necessite el sentimentalisme
d’unes mans buides, ni el consell
de lletraferits de belles paraules
i ànima acomodada en un altar.
Sóc l’anomalia que muda de pell,
l’assassí de déus que clava la seua espina de roser;
en les entranyes del demiürg de Cioran.
No demane res a canvi,
si és que vos pareix massa bescanvi
la guerra per la pau.
Sóc la terra tova per on els infants caminaran.
Sóc…
El poeta en l’exili, el dissident desterrat.