Arxiu de la categoria: Poesia en valencià

Una corda, un nus, una soga i cap ànim d’acabar amb l’agonia estiren el coll d’un vell doblegat cansat, saciat de nostàlgia. Quan més fuig més s’estreny el desenllaç d’una historia. L’home no crida, no té veu l’oblidà ja fa … Continua llegint →

La deessa de la fortuna a la qual anomenem “sort”,alhora bona, alhora mala. Poques ànimes li veuen el rostre,poques les que s’atrevixen a mirar-la als ulls.La por que els designis de la deriva vitalno siguen els desitjats els intimida.És per … Continua llegint →

La processó de psicòpates sedentarisassenyalen amb el dit, tot allò que els molesta,dit; tacat de la sang dels nòmades de l’antiguitat.L’especulació del preu de la carnes fa en una subhasta que falseja lespropietats d’un verí mortal.Tot es mou per a … Continua llegint →

Trepitges els cristalls de l’espill trencat,a algú no li agradava el que veia reflectit.El marc, penjat en el bany contéel buit d’un món imaginari.Vas amb cura per no tallar-te,és impossible no fer-ho, tampoc,traure’t de la ment l’atracció que exercísel forat … Continua llegint →

El rellotge marca les hores, els minuts, els segons,el que abans estava lluny ara està prop,allò que et preocupava, ara és paper mullat.Quan eres jove, el temps pareix que no avance,sí que ho fa, sols que no eres conscient.Els anys … Continua llegint →