Arxiu mensual: Juliol de 2021

La presó que no existix


Morir. En cada crit ofegat, en els silencis ignorats,en els amors prohibits,en els amors de fang.Joc de nens, fàbriques de plors,llàgrimes d’adults.La veritat és crua, la realitat deforma, l’estima cura.Morir. A cada comiat, dolorosos adeus.Sempre igual amb gent diferent.Invisible. Sols, … Continua llegint

Publicat dins de Atticus, Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià, Sentencies, Soliloqui | Deixa un comentari