Arxiu mensual: Juny de 2014

Tu, el teu enemic.


Tu, el teu enemic. Respira… Surt del món-espill que representa una farsa, tu no eres igual, no vols viure dins d’una il·lusió i t’està afectant, has deixat de creure amb tu. Busca una altra perspectiva, observa qui dicta les ordes, … Continua llegint

Publicat dins de Estat somniòtic, Neomorfosi, Relats breus en valencià. | Deixa un comentari

Amor Humil


La incertesa es passeja davant dels meus ulls, és atrevida i és insistent. Cansat d’escoltar un soroll obtús, atabalat per un sacseig constant pertorbador i repetitiu, que no em deixa experimentar el goig de la soledat. La possibilitat d’estar completament … Continua llegint

Publicat dins de Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià | Deixa un comentari

El vol


El vent bufava amb una força considerable, tot es movia en la mateixa direcció que el vent, fulles seques, olors, les cortines de les finestres, la pols,…res se li oposava, només allò que es resistia a marxar. Llavors vaig eixir … Continua llegint

Publicat dins de Estat somniòtic, Neomorfosi, Relats breus en valencià. | Deixa un comentari

L’encaputxat (relat somniòtic i breu)


Conten que fa un temps va aparèixer per la ciutat un xic, d’aspecte estrany, taciturn, solitari, cap persona de la ciutat coneixia la procedència exacta d’este xic. Una ànima en pena que es passeja quasi en silenci per qualsevol carrer … Continua llegint

Publicat dins de Estat somniòtic, Neomorfosi, Relats breus en valencià. | Deixa un comentari

Combustible


Em varen utilitzar per a combustible, assumir la necessitat de ser aprofitós per maximitzar beneficis i optimitzar el funcionament de la màquina. Intentaren manipular-me desolant els jardins del pensament per ser substituït amb un cementeri de raons, mortes feia el … Continua llegint

Publicat dins de Estat somniòtic, Neomorfosi, Relats breus en valencià. | Deixa un comentari

La veu


Un perfum desconcertant, familiar, ocult, entre les parets de la realitat, es mou invisible, és un secret, amb un pany i una clau. S’ha fet present al obrir les portes i deixar entrar la suau brisa que naix en la … Continua llegint

Publicat dins de Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià | Deixa un comentari

Autoengany


Voldria vomitar eixa carn que vaig devorar quan ens coneguérem, és tan difícil mastegar els errors després de perdre les dents amb un colp sec. Ja no distingisc ni reconec els sentiments dels em que vaig quedar encegat, la llum … Continua llegint

Publicat dins de Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià | Deixa un comentari

Justícia poètica


No es confieu perquè ara teniu el poder que conferix l’autoritat. Si no mesureu els vostres actes desproporcionats les conseqüències seran desproporcionades. La sang de les víctimes ens cega el seny i el turment que infligiu vos acabarà destruint. La … Continua llegint

Publicat dins de Estat somniòtic, Neomorfosi, Prosa, Relats breus en valencià. | Deixa un comentari

Esperança


Amb catorze anys no es menjava el món, li feia burla. I el món, la vida, caigué damunt d’ell i el soterrà en un desert. El desert del sentir humà. Quedà aïllat en una presó sense límits on tot era … Continua llegint

Publicat dins de Estat somniòtic, Prosa, Relats breus en valencià., Soliloqui | Deixa un comentari

Parle d’amor


El dolor em recorre les entranyes, un martiri, una ferida oberta en el cor. Sagna, des de la mateixa font, contaminant-ho tot al seu pas, venes, arteries, fins arribar al seny. A cada bateg, un oblit i en cada colp … Continua llegint

Publicat dins de Estat somniòtic, Poesia en valencià | Deixa un comentari