El vent bufava amb una força considerable, tot es movia en la mateixa direcció que el vent, fulles seques, olors, les cortines de les finestres, la pols,…res se li oposava, només allò que es resistia a marxar. Llavors vaig eixir al carrer, em vaig posar en contra de la direcció del vent, vaig centrar la meua visió en l’horitzó i vaig obrir els braços. El vent em colpeja, vaig sentir una impetuosa energia que corria des de baix, que em feia levitar apenes uns centímetres de terra. Era el moment de desplegar les ales i vaig començar a volar.
Les ales de Atticus
L'Apòstol Deïcida 
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.