Arxiu mensual: Novembre de 2017

Publicat el 29 Novembre 2017 per atticuscrow

Publicat dins de Vídeos | Deixa un comentari

Cançó popular (s.XXI)

Publicat el 23 Novembre 2017 per atticuscrow

El sistema ha fet fallida, la societat, ha comés un disbarat. Les dispenses són ben plenes de promeses incomplides. Ballem! No hi ha res a celebrar. Societat irresponsable sistema adulterat. Homenatges a les víctimes els assassins en llibertat. Poble esclau … Continua llegint →

Publicat dins de Atticus, Cançó, Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià | Deixa un comentari

A ti, sociedad

Publicat el 20 Novembre 2017 per atticuscrow

Me marcho, dejo mi hogar. Me despido con una sencilla nota en la puerta. Por seguridad no doy pistas de mi paradero. Tampoco del tiempo que estaré sin ponerme en contacto con familiares y amigos. Atrás quedan mis sueños de … Continua llegint →

Publicat dins de Atticus, Col·laboracions, Concurs, Estat somniòtic, Neomorfosi, Relats breus en castellà, Relats breus en valencià., Soliloqui | Deixa un comentari

La vanitat del progrés

Publicat el 9 Novembre 2017 per atticuscrow

“Qui per distracció o incompetència detinga, encara que només siga un moment, la marxa de la humanitat, serà el seu salvador.” Emil Cioran. Ecologista convençut, sempre preocupat pels problemes del món, ferm activista, sempre lluitant pels éssers vius que no … Continua llegint →

Publicat dins de Atticus, Col·laboracions, Estat somniòtic, Neomorfosi, Relats breus en valencià., Soliloqui | Deixa un comentari

Humart

Publicat el 9 Novembre 2017 per atticuscrow

Els somnis són un llenç en blanc els records, pinzells que mullen en un recipient ple de colors amb tonalitats diferents. La ignorància és insolent i cega a l’observar, no veu cap color. Són cossos sense ànima. No aporten el … Continua llegint →

Publicat dins de Atticus, Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià, Soliloqui | Deixa un comentari

Les portes del cel

Publicat el 6 Novembre 2017 per atticuscrow

Mama, take this badge off of me I can’t use it anymore. It’s gettin’ dark, too dark for me to see I feel like I’m knockin’ on heaven’s door. Toque… torne a tocar… Ningú respon, no s’escolta cap so, el … Continua llegint →

Publicat dins de Atticus, Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià, Soliloqui | Deixa un comentari