Arxiu mensual: gener de 2017

-273.15°C


Infern. Hivern perpetu. Fred ardent capaç de congelar l’energia que mou la vida. La mort dels condemnats: a “no viure” en vida. Guillotina temperada en el zero absolut, instrument misericordiós i de mort. Deixares caure el teu pes apiadant-te de … Continua llegint

Publicat dins de Atticus, Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià | 3 comentaris

Introspecció somniòtica O.1


Engul, engul, engul. El forat s’empassa tots els colors. No hi ha contrast, tot és gris. Dins, dins, dins. Hi ha un món de meravelles a l’interior de la ment. Vomita, vomita, vomita. Cadàvers d’àngels ixen a la llum. Les … Continua llegint

Publicat dins de Atticus, Estat somniòtic, Neomorfosi, Sentencies, Soliloqui | Deixa un comentari

Mitologia moderna (part 2) L’agògica universal


La humanitat, anomalia fruit d’un accident entre diferents elements que inunden l’univers es dirigia de manera inexorable cap a l’autodestrucció. En general, els humans creient-se déus i senyors de la seua llar no eren conscients, que, si estaven vius era … Continua llegint

Publicat dins de Atticus, Col·laboracions, Estat somniòtic, Neomorfosi, Relats breus en valencià. | Deixa un comentari

Ragnarök XV Inmovilización


Ásperas son las manos de aquellos que acarician los clavos del sufrimiento. Sucias las de los arquitectos de la mentira que cimienta los pilares de vuestra prisión. No son justos los jueces que desechan el perdón. Rostros desencajados se inmolan … Continua llegint

Publicat dins de Atticus, Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesía en castellà | Deixa un comentari