Introspecció somniòtica O.1


Engul, engul, engul.
El forat s’empassa tots els colors.
No hi ha contrast, tot és gris.

Dins, dins, dins.
Hi ha un món de meravelles
a l’interior de la ment.

Vomita, vomita, vomita.
Cadàvers d’àngels ixen a la llum.
Les ales no es poden digerir.

Crea, crea, crea.
Crea un caos natural,
destruïx l’ordre que et doblega.

Vergonya, vergonya, vergonya.
Deshonra vers temps passats.
Resistència i combat vers futur incert.

Somriu, somriu, somriu.
Plora entre reflexions.
Descobrix, la caòtica perfecció lligada a l’univers.

Boig, boig, boig.
Dicotomia esquizofrènica.
Pensa, la solució i la resposta s’abracen.

Ignorar, ignorar, ignorar.
El que sap ignora,
l’ignorant creu que sap.

Foc, foc, foc.
Adults malcriats, xiquets indefensos.
El ramat mor, la manada no patix fam.

Mort, mort, mort.
Viu, viu, viu.
Estreny la vida fins morir.

maxresdefault

Quant a atticuscrow

Un cúmul d'imperfeccions que creen una imperfecta perfecció
Aquesta entrada ha esta publicada en Atticus, Estat somniòtic, Neomorfosi, Sentencies, Soliloqui. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari