Neomorfosí VIII Conviccions


Estic lligat a una vida

que és la meua.

Mastegant dolors

notant el seu gust agredolç

que altres no tenen

però, també pateixen.

S’ha d’estar molt mort

per no empaitar la veritat.

Ignorada, viu

entre les ombres de les mentides

una mena de paranys

que amb falses esperances

i promeses de llibertat

ens pervertixen la ment

ens minen els cors

ens fan, caure agenollats.

Les aparences no són cap tret

per distingir-nos

la importància sovint

no és urgent.

Convençut estic

les conviccions m’empresonen

i ja no em convens res.

La perfecció és imperfecta

les ideologies paralitzen

la llei sentencia víctimes

les histories no canvien

només veuen passar els anys.

Són temps de revolució

i la necessitat

és una bona raó per començar.

Sóc carn, ànima i curiositat.

Pintura de Aina López

Quant a atticuscrow

Un cúmul d'imperfeccions que creen una imperfecta perfecció
Aquesta entrada ha esta publicada en Atticus, Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià, Soliloqui. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari