Arxiu de la categoria: Prosa

Carta de un naufrago en el Mar de Dirac

Publicat el 10 Mai 2023 per atticuscrow

Dijo Tennyson que si pudiéramos comprender una sola flor,sabríamos quién somos y qué es el mundo.” «El Aleph» Jorge Luis Borges. Tuve un nombre, lo perdí al no haber nadie más a mi lado, no lo necesitaba y lo olvidé. … Continua llegint →

Publicat dins de Atticus, Estat somniòtic, Neomorfosi, Prosa, Relats breus en castellà | Deixa un comentari

El Abuelo, Alfredo Roig Levanteri

Publicat el 28 gener 2016 per atticuscrow

Que tiempos aquellos en los que el abuelo era el preferido. Contaba historias, daba consejos; era útil. Hoy, es un estorbo si no se tiene buen bolsillo. Ahora es un impertinente si habla, un entrometido si conversa. Ahora solo escucha … Continua llegint →

Publicat dins de Família, Poesía en castellà, Prosa | Deixa un comentari

Alineació planetària

Publicat el 6 gener 2016 per atticuscrow

Dos desconeguts. Tu i jo, units per un fil invisible. Dos amants ballant sense parella el vals de la melodia obscura. Moviment de translació rotatiu i basculant. Un vaivé que passa per totes les estacions de l’any. Jo, aturat en … Continua llegint →

Publicat dins de Estat somniòtic, Neomorfosi, opinió, Poesia en valencià, Prosa, Sentencies, Soliloqui | Deixa un comentari

Procés

Publicat el 18 Novembre 2015 per atticuscrow

Un dia d’estos, baix l’influx d’una lluna, color passió sang, tu i jo, sumarem dos i mentres xerrem i parlem sobre la felicitat oculta que residix entre els plecs de la pau, convertirem l’aigua en vi i multiplicarem exponencialment les … Continua llegint →

Publicat dins de Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià, Prosa, Soliloqui | 4 comentaris

Matèria obscura

Publicat el 27 Octubre 2015 per atticuscrow

L’agonia d’un ego moribund, a punt de morir. És el preludi d’una crisi. L’inici del fi de tota realitat que fins ara coneixies. El principi del començament, la divisió de la matèria i de l’energia en infinits multiversos. La interfície … Continua llegint →

Publicat dins de Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià, Prosa | Deixa un comentari

Un ángel llora (versión concurso)

Publicat el 17 Octubre 2015 per atticuscrow

Tus ojos ya no brillan, tus alas empapadas con lágrimas evitan que se desplieguen. Es un intento en vano, el querer vaciar con el llanto, tu alma. Es dolor que reposa; seguro, satisfecho, tranquilo. Un mar de sufrimientos baña las … Continua llegint →

Publicat dins de Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesía en castellà, Prosa | 1 comentari

Borrador de, “Somniòtic” el principio del comienzo.

Publicat el 13 Octubre 2015 per atticuscrow

“De pie frente la entrada principal del centro comercial, con media sonrisa en el rostro, observo como la puerta automática se abre y se cierra sin parar, oigo como chirrían sus hojas al deslizarse, siento la vibración en el aire … Continua llegint →

Publicat dins de Estat somniòtic, Neomorfosi, Prosa, Relats breus en castellà, Vídeos | Deixa un comentari

Decandència

Publicat el 28 Setembre 2015 per atticuscrow

Impossible caminar i no entropessar amb els cossos dels dorments, vides deambulat cap a una sola direcció, simulacres en mode automàtic. Incapaços de plorar, riuen sense motiu. El dolor es recrea en el turment, la tortura van augment, com menys … Continua llegint →

Publicat dins de Estat somniòtic, Neomorfosi, opinió, Poesia en valencià, Prosa | 1 comentari

De qui són eixos ulls?

Publicat el 26 Setembre 2015 per atticuscrow

De qui és eixa mirada que la Tardor amaga entre nostàlgies? Època de fulles mortes, temps de maduresa, hora de comprovar el camí recorregut. Aguaita desvergonyida i mira amb tanta energia que és capaç de somoure un cos, arrelat en … Continua llegint →

Publicat dins de Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià, Prosa | 1 comentari

La veu dels màrtirs

Publicat el 21 Setembre 2015 per atticuscrow

Les entranyes criden de dolor, ferides obertes, budells podrint-se, somriures d’infants assassinats, mans tacades de sang, tenyissen el mar; el color roig s’enfonsa, no deixa rastre. les guerres dels que han degenerat, són suïcidis induïts, l’innocent naix en pecat. Els … Continua llegint →

Publicat dins de Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià, Prosa, Sentencies | 1 comentari