Arxiu mensual: Octubre de 2020

Pandemònium. Acte VIII


En el programari del sistema, en el codi font, escrit en binari, una consigna;“qui quede fora ja no està”.Migració.Descompondre’s en mil fragmentsi no saber si tornaràs a ser la mateixa persona.Desvirgada la integritat s’ha de reconstruir la dignitat perduda.Sentiment de … Continua llegint

Publicat dins de Atticus, Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià, Sentencies, Soliloqui | Deixa un comentari

Pandemonium. III interludi


Supèrbia, pecat i origendels somnis americans,cor d’or que no batega.Ofegar, sepultar aquest món, sota el pes del teu propi ego. Avarícia, sac trencat.Destructor de collites,vas nàixer amb fam.Cresqueres amb l’opulència d’una terra fèrtil,sobrevius contagiant les teues ànsies caníbals.Devorar, engolir, vomitar … Continua llegint

Publicat dins de Atticus, Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià, Sentencies, Soliloqui | Deixa un comentari

Pandemònium Acte VII


La porta oberta de l’infern, un exèrcit de dimonis, avança, lent, però, ferm.Ningú gossa tancar la porta. El domini per la força és amenaça perillosa. No tot el que ix pertany a la legió dels àngels caiguts.Ànimes turmentades, fantasmes del … Continua llegint

Publicat dins de Atticus, Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià, Sentencies, Soliloqui | Deixa un comentari