Pandemònium. Acte VIII

En el programari del sistema, en el codi font, escrit en binari, una consigna;
“qui quede fora ja no està”.
Migració.
Descompondre’s en mil fragments
i no saber si tornaràs a ser la mateixa persona.
Desvirgada la integritat s’ha de reconstruir la dignitat perduda.
Sentiment de violació legal, els drets, per terra.
Cap ovació de benvinguda, somriures forçats.
El món és tan gran.
Els animals no-humans també migren,
arrisquen la vida, tal volta, molts, no ho aconseguiran,
el viatge és una prova i el camí té un preu que no compren els diners.
Animals! Intuïxen que adaptar-se no és morir.
Saben, que l’esforç té la recompensa d’una segona casa.
Parle d’una segona oportunitat. Vinc d’una família
forçada a emigrar. Temps durs que no passen de moda.
Els que manen, fan palmes,
de la necessitat creen un luxe.
S’ha de fer negocis, s’ha de pagar per viure.
El lema capitalista:
“Perquè uns s’acomoden uns altres han de patir”.
La llei la dicten. Dictadura legal.
No hi ha justícia al món quan les persones que se’n van,
les que venen, les que tornen, les que es queden esperant…
Han de migrar per guerres que no declaren,
crisi que no causen,
mentides que no aporten
i negocis sense benefici.
Si més no, la xicoteta oronella
suporta les inclemències del viatge,
tot, per cercar el caliu d’una llar.
Una mentida no és una mentida
si creus que és veritat.

*Oronella, també coneguda com a oreneta.