Arxiu mensual: Mai de 2020

Pandemònium part 1

Publicat el 17 Mai 2020 per atticuscrow

Les portes de l’infern obertes de bat a bat. El sistema aturat en sec infectat per un verí invisible. Cauen els murs que separen moral, respecte i integritat. Qui vigila? Qui està lliure de pecat? Distrets amb l’economia de l’espectacle, … Continua llegint →

Publicat dins de Atticus, Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià, Sentencies, Soliloqui | Deixa un comentari

Inamovible

Publicat el 11 Mai 2020 per atticuscrow

Perdre el nom. Com que no hi havia ningú més al meu costat no el necessitava. El vaig oblidar. Salpar del port de la Consciència Còsmica en recerca de la constància transtemporal. Deconstruir la ment… Deixar la humanitat per a … Continua llegint →

Publicat dins de Atticus, Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià, Sentencies, Soliloqui | Deixa un comentari

Melodia obscura

Publicat el 6 Mai 2020 per atticuscrow

A l’uníson tot es mou en remolí. Tota matèria s’evapora en un núvol de color morat. La temperatura puja per moments, la turbulència es tornava més ferotge calfant amb el moviment el fred de la fosca nit. El vòrtex deixa … Continua llegint →

Publicat dins de Atticus, Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià, Sentencies, Soliloqui | Deixa un comentari

Nebulosa

Publicat el 6 Mai 2020 per atticuscrow

Notar un caliu primaveral penetrar el cos, sensació agradable en tocar-nos les mans. Amants, extensió del cos. Dibuixem somriures, dignes del mateix Lleonard da Vinci. Sospirs innocents. Rostres d’amants, dos fanals en un carreró fosc. L’impacte d’una suau carícia, un … Continua llegint →

Publicat dins de Atticus, Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià, Sentencies, Soliloqui | Deixa un comentari

Llavor

Publicat el 3 Mai 2020 per atticuscrow

El no-res Sembla no tindre límits, no tindre fi. Tot i això sense espai ni temps la vida s’obri camí. Accidents i miracles dins d’una bombolla de sabó. És el no-res, i després, una densa foscor separa els estels. Obscuritat … Continua llegint →

Publicat dins de Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià, Sentencies, Soliloqui | Deixa un comentari

Eva

Publicat el 2 Mai 2020 per atticuscrow

Prohibit plorar, queixar-se, alçar la veu… Llei no escrita gravada a foc. La societat és estricta en eixe sentit però, els plors, no es poden reprimir. Afectats, obligats a infringir les normes. Alliberar el dolor, plorar, no és acceptat pel … Continua llegint →

Publicat dins de Atticus, Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià, Sentencies, Soliloqui | Deixa un comentari