Nebulosa

Notar un caliu primaveral penetrar el cos,
sensació agradable en tocar-nos les mans.
Amants, extensió del cos.
Dibuixem somriures,
dignes del mateix Lleonard da Vinci.
Sospirs innocents.
Rostres d’amants,
dos fanals en un carreró fosc.
L’impacte d’una suau carícia,
un bes entre els plecs d’uns llavis humits.
Sentir el cos encendre’s en flames.
Transpirar fluids
que a poc a poc ens reguen el cos,
desprenent l’olor que fa la terra
quan anuncia la benaurada pluja.
Excitats, decidim perdre la vergonya,
despullar-nos fins a quedar-nos en ànima viva.
Més enllà d’una atracció carnal,
més enllà d’un lligam sentimental.
Entrar en sintonia amb un altre ésser,
pensaments sincronitzats:
Aiguabarreig de records,
comprendre qui érem? Qui som ara?
Acceptar l’un a l’altre,
assumir el present.
Unir la diferència en una abraçada.
Contemplar les profunditats
reflectides en les pupil·les.
Els ulls mostren els secrets
que guardem amb estima i dolor.
Els dos estirant els braços,
buscant contacte;
retrobant-nos,
érem pols;
formàvem part
d’una mateixa estrella.
Dos desconeguts
fonent-se en un bes.