Llavor


El no-res
Sembla no tindre límits,
no tindre fi.
Tot i això
sense espai ni temps
la vida s’obri camí.
Accidents i miracles
dins d’una bombolla de sabó.
És el no-res, i després,
una densa foscor separa els estels.
Obscuritat
abans, de l’imminent naixement.
Convulsions, dolor
i llum.
Llavor,
senda de l’arbre vell.
Llavor:
arrela en la terra,
Estén les rames,
fes fort el tronc.
Alimenta la vida.
IMG-20161221-WA0002

Quant a atticuscrow

Un cúmul d'imperfeccions que creen una imperfecta perfecció
Aquesta entrada ha esta publicada en Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià, Sentencies, Soliloqui. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari