Arxiu diari: 6 Mai 2020

Melodia obscura


A l’uníson tot es mou en remolí. Tota matèria s’evapora en un núvol de color morat. La temperatura puja per moments, la turbulència es tornava més ferotge calfant amb el moviment el fred de la fosca nit. El vòrtex deixa … Continua llegint

Publicat dins de Atticus, Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià, Sentencies, Soliloqui | Deixa un comentari

Nebulosa


Notar un caliu primaveral penetrar el cos, sensació agradable en tocar-nos les mans. Amants, extensió del cos. Dibuixem somriures, dignes del mateix Lleonard da Vinci. Sospirs innocents. Rostres d’amants, dos fanals en un carreró fosc. L’impacte d’una suau carícia, un … Continua llegint

Publicat dins de Atticus, Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià, Sentencies, Soliloqui | Deixa un comentari