Arxiu mensual: febrer de 2015

Eva “L’abraç” Fragment.


En Santa Faç plorar està prohibit, és una llei no escrita gravada a foc en el cor dels seus habitants. La societat era estricta en este sentit i en el cas que no es poguera reprimir esta sensació i en … Continua llegint

Publicat dins de Estat somniòtic, Relats breus en valencià. | Deixa un comentari

Fragment


El fet és que ella era allí mateix i la resposta era la seua presència en este indret invisible als ulls dels humans que han desistit en ser el que són. Ella era la seua veritat. La xiqueta es trobava … Continua llegint

Publicat dins de Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesía en castellà, Poesia en valencià, Relats breus en valencià. | Deixa un comentari

Colpidor


Jo plore. Tu plores. Em ric de mi mateix, em ric de tu. Tu plores. Em ric sol. Plores sol@ Compartim llit i ningú dels dos dorm. El pitjor de sentir el fred… …és el fred… Óscar López roig

Publicat dins de Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià | Deixa un comentari

L’abraç


  “En esta insigne institución, reírse alegremente es un grave desacato no sólo a la autoridad, sino al espíritu de castigo, arrepentimiento y duelo, que conduce a la bien publicitada por todas las esquinas Reinserción, que tratan de imponernos.” Patricia … Continua llegint

Publicat dins de Estat somniòtic, Neomorfosi, Relats breus en valencià. | Deixa un comentari

Indiferència


Mare, tinc un dimoni dins que lluita per eixir. Mare, és el mateix, que temps enrere em va posseir. Mare, no el vull dins de mi. Ni a ell ni a l’àngel mentider, que es beu el vi de la … Continua llegint

Publicat dins de Estat somniòtic, Poesia en valencià | Deixa un comentari