-
Entrades recents
Arxius
- gener 2024
- Desembre 2023
- Octubre 2023
- Setembre 2023
- Mai 2023
- Abril 2023
- Març 2023
- febrer 2023
- gener 2023
- Desembre 2022
- Novembre 2022
- Setembre 2022
- Juliol 2022
- Mai 2022
- Abril 2022
- Març 2022
- febrer 2022
- gener 2022
- Desembre 2021
- Novembre 2021
- Octubre 2021
- Setembre 2021
- Agost 2021
- Juliol 2021
- Juny 2021
- Mai 2021
- Març 2021
- febrer 2021
- gener 2021
- Desembre 2020
- Novembre 2020
- Octubre 2020
- Setembre 2020
- Agost 2020
- Juliol 2020
- Juny 2020
- Mai 2020
- Març 2020
- febrer 2020
- gener 2020
- Desembre 2019
- Novembre 2019
- Octubre 2019
- Setembre 2019
- Agost 2019
- Mai 2019
- Abril 2019
- Març 2019
- febrer 2019
- gener 2019
- Desembre 2018
- Novembre 2018
- Octubre 2018
- Setembre 2018
- Agost 2018
- Juliol 2018
- Abril 2018
- Març 2018
- febrer 2018
- Desembre 2017
- Novembre 2017
- Octubre 2017
- Setembre 2017
- Agost 2017
- Juliol 2017
- Juny 2017
- Mai 2017
- Abril 2017
- Març 2017
- febrer 2017
- gener 2017
- Desembre 2016
- Novembre 2016
- Octubre 2016
- Setembre 2016
- Agost 2016
- Juliol 2016
- Juny 2016
- Mai 2016
- Març 2016
- febrer 2016
- gener 2016
- Desembre 2015
- Novembre 2015
- Octubre 2015
- Setembre 2015
- Agost 2015
- Juliol 2015
- Juny 2015
- Mai 2015
- Abril 2015
- Març 2015
- febrer 2015
- gener 2015
- Desembre 2014
- Novembre 2014
- Octubre 2014
- Setembre 2014
- Agost 2014
- Juliol 2014
- Juny 2014
- Mai 2014
- Abril 2014
- Març 2014
- febrer 2014
- gener 2014
- Desembre 2013
- Novembre 2013
- Octubre 2013
- Setembre 2013
- Agost 2013
- Juliol 2013
- Juny 2013
Categories
Enllaços d'interés:
Quin dia és hui i que hem penjat:
Comentaris recents
melky52 en Somiar despert atticuscrow en Somiar despert melky52 en Somiar despert melky52 en Eruga. Segona muda ( 16 – 26… melky52 en Foc Carmesí Meta
Arxiu mensual: Mai de 2021
Llum lunar
Albirar la teua presènciaem perd entre les ombresd’una lluna que solca el cel nocturn,ras, sense cap núvol que la destorbe.Dubte, no sé què fer:dormir esperant el somni que en transporte al teu móno, desvetlar-me, retenint a la ment la visióde … Continua llegint
Publicat dins de Atticus, Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià, Sentencies, Soliloqui
Deixa un comentari
El cant de les sirenes.
Pell, llar de la tempesta i la calma.La fe seduïx amb paraules conciliadoresbuscant un racó en un món diferent.Refugi d’una ànima turmentada.La veu d’una estranya domina els somnis.El silenci ompli el cos de nostàlgia.Voluntat en moviment.És agradable, reconfortant, alegre;m’atrau amb … Continua llegint
Publicat dins de Atticus, Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià, Sentencies, Soliloqui
Deixa un comentari
…i la barca va…
Parlar un idioma estrany, una llengua arcanaperduda en la història dels temps passats.Un llenguatge abstracte que has de desencriptarperquè t’entenguen, o, com a mínim t’escolten.És més fàcil ignorar-te. Deixar que t’expressesi no mirar-te.Eres com un nen que intenta comunicar-seformant paraules … Continua llegint
Publicat dins de Atticus, Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià, Sentencies, Soliloqui
Deixa un comentari
Fragment d’un cor cosit
Estimar-nos ens liqua les ànimes, som licors, una barreja dionisíaca adormint els malsons que ens destorben.Porte el nom que més t’agrade, és un acord secret que tinc amb tu, a canvi, te’n duus un cor, que és, dels dos.Som paraula … Continua llegint
Publicat dins de Atticus, Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià, Sentencies, Soliloqui
Deixa un comentari
Criatura de la nit
Fill de la nit.De la foscor brillant i esmolada.Pols d’estel, cor de guerrer, cos fràgil,recipient en continua recomposició.Trencadís de ceràmica senzilla i noble.Ésser nocturn. Mil·lennis, moviment d’estrelles;observant la llum, endinsant-se en l’obscuritat.Passeig per l’infern: fragmentar-te en mil dimonis.Mil dimonis: acaben … Continua llegint
Publicat dins de Atticus, Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià, Sentencies, Soliloqui
Deixa un comentari
Deliri còsmic
Flotar a la deriva arrossegat per vents invisibles,corrents còsmics originades per un flux sinergèticentre els extrems de la immensitat.Els meus moviments són lliures,no estan lligats a cap força d’atracció.Soc errant, un cos a l’espai que navegaaparentment, sense rumb ni direcció.Concentrar … Continua llegint
Publicat dins de Atticus, Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià, Sentencies, Soliloqui
Deixa un comentari
Pandemònium XII Acte final
S’han obert de bat a bat les portes de l’infern: el Pandemònium.Abans els dimonis eixien en fila, ara, son legionsdesfilen descaradament pels carrers d’un poble perdut,confós, esperant una vacuna que els deslligue de l’ombra que els perseguix.La seua pròpia ombra … Continua llegint
Publicat dins de Atticus, Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià, Sentencies, Soliloqui
Deixa un comentari