Arxiu mensual: Mai de 2021

Llum lunar


Albirar la teua presènciaem perd entre les ombresd’una lluna que solca el cel nocturn,ras, sense cap núvol que la destorbe.Dubte, no sé què fer:dormir esperant el somni que en transporte al teu móno, desvetlar-me, retenint a la ment la visióde … Continua llegint

Publicat dins de Atticus, Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià, Sentencies, Soliloqui | Deixa un comentari

El cant de les sirenes.


Pell, llar de la tempesta i la calma.La fe seduïx amb paraules conciliadoresbuscant un racó en un món diferent.Refugi d’una ànima turmentada.La veu d’una estranya domina els somnis.El silenci ompli el cos de nostàlgia.Voluntat en moviment.És agradable, reconfortant, alegre;m’atrau amb … Continua llegint

Publicat dins de Atticus, Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià, Sentencies, Soliloqui | Deixa un comentari

…i la barca va…


Parlar un idioma estrany, una llengua arcanaperduda en la història dels temps passats.Un llenguatge abstracte que has de desencriptarperquè t’entenguen, o, com a mínim t’escolten.És més fàcil ignorar-te. Deixar que t’expressesi no mirar-te.Eres com un nen que intenta comunicar-seformant paraules … Continua llegint

Publicat dins de Atticus, Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià, Sentencies, Soliloqui | Deixa un comentari

Fragment d’un cor cosit


Estimar-nos ens liqua les ànimes, som licors, una barreja dionisíaca adormint els malsons que ens destorben.Porte el nom que més t’agrade, és un acord secret que tinc amb tu, a canvi, te’n duus un cor, que és, dels dos.Som paraula … Continua llegint

Publicat dins de Atticus, Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià, Sentencies, Soliloqui | Deixa un comentari

Criatura de la nit


Fill de la nit.De la foscor brillant i esmolada.Pols d’estel, cor de guerrer, cos fràgil,recipient en continua recomposició.Trencadís de ceràmica senzilla i noble.Ésser nocturn. Mil·lennis, moviment d’estrelles;observant la llum, endinsant-se en l’obscuritat.Passeig per l’infern: fragmentar-te en mil dimonis.Mil dimonis: acaben … Continua llegint

Publicat dins de Atticus, Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià, Sentencies, Soliloqui | Deixa un comentari

Deliri còsmic


Flotar a la deriva arrossegat per vents invisibles,corrents còsmics originades per un flux sinergèticentre els extrems de la immensitat.Els meus moviments són lliures,no estan lligats a cap força d’atracció.Soc errant, un cos a l’espai que navegaaparentment, sense rumb ni direcció.Concentrar … Continua llegint

Publicat dins de Atticus, Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià, Sentencies, Soliloqui | Deixa un comentari

Pandemònium XII Acte final


S’han obert de bat a bat les portes de l’infern: el Pandemònium.Abans els dimonis eixien en fila, ara, son legionsdesfilen descaradament pels carrers d’un poble perdut,confós, esperant una vacuna que els deslligue de l’ombra que els perseguix.La seua pròpia ombra … Continua llegint

Publicat dins de Atticus, Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià, Sentencies, Soliloqui | Deixa un comentari