Inamovible

Perdre el nom.
Com que no
hi havia ningú més
al meu costat
no el necessitava.
El vaig oblidar.
Salpar del port de la Consciència Còsmica
en recerca de la constància transtemporal.
Deconstruir la ment…
Deixar la humanitat
per a comprendre-la.
Som un accident?
No crec en la casualitat.
Què hi ha darrere de la xarxa
que sustenta l’existència?
Es percep una altra xarxa
dins d’una altra.
Explorar la basta ribera de l’univers.
Infinites possibilitats,
oceà, abisme de la incertesa.
L’essència sempre roman
en les profunditats.
Sentir vertigen, caiguda lliure.
Sensació estranya
es descompon l’ADN,
es reconstrueix afegint-li
cromosomes aleatoris i anòmals.
El que és natural:
és allò que flueix sense esforç
o es deté sense oposició.
Ordre que s’ordena
de manera caòtica.
No recordar el nom,
mai oblidar la vida viscuda.
Per al pas del temps,
som alhora:
nounats, adults i vells.